…PERURÚ que te vi!!!...Tots a bufar la Zampoña, que això ha estat molt gran!!!...

Fórmula màgica Peruana:
Cuzco + Camino InKa + Machu Picchu = la gran flipaaaaaada nanos!!!jajajajajaja. Que gran!!!.

Com us vaig avançar a l’anterior escrit, la missió al Perú era clara. Establir-nos com a camp base a la preciosa i sorprenent ciutat colonial de Cuzco, i destinar els pocs dies que teníem al Perú a realitzar el “Machupicchu Inka Trail”!!!. És un trekking de 4 etapes força transitat, però no per això menyspreable, tot el contrari, la dificultat del seu terreny de pedra escalonat i la adversa climatologia, el fan en aquesta època tota una aventura.
La llàstima, però, es veure, després de quatre dies d’esforç i sacrifici, com des de Aguas Calientes, pugen busos cada 15 minuts, descarregant gent. És el que hi ha, sabent que és una de les 7 meravelles del món, però per mi vergonyós.
Però el que importa, és que ha estat, novament, una sensació única el tenir el Machu Picchu davant, després d’uns dies d’esforç i superació personal per les muntanyes d’aquesta poderosa cultura, la InKa.
Us explico com va anar a tot:

Després de passar els dos primers dies a Cuzco, ultimant els preparatius de material, a la primera etapa ens vam desplaçar, en un micro bus, de Cuzco a Ollantaytambo, acompanyats pels que serien els nostres entranyables companys de batalla: el Michael i la Natalie, una parella Irlandesa molt sana i enamorada; la Jessica, una holandesa baby però aventurera com ningú ; l’Erik, un Marsellès molt autèntic “cómplice de hazañas”; i l’equip de guia, cuiner i portadors(nomès de tenda i menjar, ja que nosaltres amb els nostres 12 kilets a les esquenes ho vam voler tornar a fer, com a l’Everest). Tot això per començar la primera caminata des del famós Km. 82, a 2.600 m, fins a Wayllabamba, a 3.100m. Per començar a calentar motors no va estar malament, van ser unes 5 horetes i uns 12 kilòmetres fins arribar al primer campament. Una nova forma “to sleep”, pel Nou Luichi. Després d’una porrada d’anys, em vaig veure dormint en una tenda de campanya. Sort que a l’endemà, de bona matinada per cert, em van llevar amb un mate de coca!!!jajajajaja.

La segona etapa va ser de Wayllabamba (3.100) a Paqaymayu (3.580), passant pel pas més alt del Inka trail, el Warmi Wañusca, a 4.215 metres

Van ser 11km en unes 6 hores i mitja de força patiment, la veritat. El desnivell fins a Warmi Wañusca és difícil d’assimilar i d’auto superar, i per postres el posterior descens escalonat fins al segon campament, és per acabar d’enfonsar!!!. Sort que tot va tenir un bon final!!!, i em vaig relaxar i riure moltíssim jugant a les cartes amb el grupet. El joc és diu “head of shit”, boníssim!!!. La nit freda, freda, freda, sort del sac que vaig llogar!!!...uffff!!!
La tercera etapa, de Paqaymayu(3.580m) a Wiñay Wayna(2.700m) , va ser la més xunga, emprenyadora, com li vulgueu dir!!!. Se’n va fer més llarga que la carrera de Psicologia!!!jajajajaja. La culpable, la maleïda pluja!!!. Van ser 16km, i més de 7 hores, enfangats i batejats per una pluja constant, constant, que em va treure de polleguera i gairebé derrota al Nou Luichi. La recompensa de tot, al arribar extasiat al destí, ens van obsequiar amb una dutxeta hot, hot!!!. Després de tres dies brutots, el deliri va ser brutal!


La quarta i darrera etapa, ens va portar de Wiñay Wayna( 2.700m), a l’objectiu: la ciutadella del MachuPicchu!!!. La pluja i la boira ens van seguir acompanyat durant 6km i dues horetes i mitja, però en quan vaig divisar la tot poderosa muntanya “Wayna Picchu”, que custodia fermament la ciutadella, la satisfacció i emoció em va tornar a envair, i vaig poder apreciar molt intensament la grandesa del Machu Picchu.
Crec que va ser un dels darrers “momentazos” del viatje!!!, ja que aquest cop aconseguir-ho em va costar força patiments.

Després de l’eufòria desmesurada que vaig experimentar, i havent visitat tota la ciutadella, ja al poble de Aguas Calientes, ens varem cascar un bon jalar acompanyat d’un brindis de pisco!!!. A la salut nostre i de tots!!!jajajaja.D’allà, juntament amb el nostre amic marsellès,l’ Erik, vam agafar un tren que ens va retornar a l’inici, Ollantaytambo. El trajecte, amb Cuzqueña i enquesta per part de la companyia Perurail inclòs, va ser per pixar-se de riure!!!.

Però l’aventura continuaria amb el micro bus que ens va portar de Ollantaytambo a Cuzco. En quatre dies de trekking no havíem passat tant perill com amb aquell conductor. Sort que els 17 que anàvem allà dins ens va donar per riure i viure-ho com un Dragon Khan, amb humor!!!jajajajajajaja.

Ja de relax, i recuperant-me de les molèsties musculars sofertes, dos dies mes varem estar gaudint de la màgia de la ciutat de Cuzco, i com no de la seva magnífica i ambientada Plaça de Armas. Una de les més maques que he vist.

I avui, 29 de novembre, teniem que volar cap a Lima, però no ho hem fet, perquè s'ha cancel·lat el vol. El "show" ofert per la companyia "Star Perú" ha estat lamentable. Sort que al final us escric aquestes darreres paraules des d'un hotel de lo milloret de Cuzco. La furia del "vell" Luichi amb l'ajuda del nou Kitos, ha fet que aquests atrofiats espavilessin i ens allotgessin com déu mana, amb totes les despeses cobertes....jejejejeje.....como marajás!!!

Demà, si tot va bé, sí volarem cap a Lima. Només tindrem un dia per visitar-la, ja que el dia 1 tenim el vol cap a Quito. El darrer pais que ens espera, Equadooooooor!!!!!!. Això s'acabaaaaaa...ufffff!!!

Salut i força al canut!!!....Us estimo gent!!!

Luichi