...Australia, poc temps per poder-te descobrir...

A qualsevol que li digui que he visitat Australia, el sisè país més gran del món, en només 12 dies, em dirà que probablement m’he perdut moltes coses, i segur que és així, però en aquesta volta teníem altres prioritats, i aquest país és per estar-hi mesos i amb un altre tipus d’objectius.
L’arribada a Sydney, on hi hem passat 6 dies, ens va sobtar força, ja que ens esperàvem una ciutat moderna i espectacular, tal i com ens la mostren els mitjans de comunicació sovint, i resulta ser bastant al contrari. A excepció de la zona de Darling Harbour, que està força modernitzada, i de l’ambientillo que es respira al centre, la ciutat té quatre gratacels foscos i mal distribuïts, i la badia, que podria ser una preciositat per la seva disposició, ha patit una massificació de cases i edificis poc estilitzats, que la fa força “hortera”. Em sap greu ser tan sincer, però de dia és una ciutat molt mediocre, i de nit, tot il·luminada, impressiona i és converteix en fantasia, però aquest maquillatge nocturn de llums i colors el poden fer moltes ciutats...això és fer trampes aussies. Caldria que els governants recapacitessin i li fessin una cara nova a la que podria ser una ciutat marina encantadora!!!. Està caient en la decadència i això a la llarga els hi passarà factura. Dir-vos només com exemple, que el seu símbol de la ciutat, l’Opera House, es va construir al 73, i de dia es veu deixat, per no dir altres coses. Una autèntica llàstima, ja que el disseny encara és innovador...
Pel que fa a la seva gent, hi ha una barreja digne de veure, en un carrer cèntric com pot ser Pitt St, pots trobar-te en un semàfor a un britànic, un indi, un xinès, un japonès, un italià, un argentí, ....menys un aborigen qualsevol!!!....Hi ha una barreja tan gran de nacionalitats que descol·loca, i segons on estiguis et fas la pregunta de quin país estàs visitant. Però son gent molt divertida i que viuen també força happy i sense complicar-se gaire l’existència.
Una experiència divertida que hem viscut, és la de veure un partit de rugby en un Pub ple d’australians. Era un Broncos- Dragons. Jo em vaig posicionar a favor dels Broncos, i cridava com ells, que bó!!!...El Marc em deia: - com s’aixequi aquella mole de l’altre equip, només de bufar ens fot fora del local!!!jajajajajaja..... Quin fart de riure, i quina passió per aquest esport...i que bona és la Carlton bier!!!
I com a experiència única, top pel “nou luichi, i un cop més inimaginable fa uns mesos, el haver tingut el privilegi de participar en la Run Bridge de Sydney, una cursa de més de 9km que travessa pel pont de la badia, passa pels jardins botànics, i acaba a la Opera House. Espectacular!!!. La meva primera cursa en serio, i vaig fer marca personal, 50 minuts!!!. L’arribada a meta, amb milers de persones aplaudint, i al costat del maratonià Kitos, va estar un cop més una vivència inoblidable. Estimats runners i supporters de runners de la secta: Uri, Roser, Xavi, Laia, Kike, i Txellis, us vaig sentir més a prop meu que mai!!!.
També l’excursió a les Blue Mountains, als voltants de Sydney, quedarà en el meu record per dues raons. La primera perquè vam tenir l’oportunitat de veure els famosos Cangurs!!!, tenir-los davant es tota una vivència, i veure la seva forma peculiar de desplaçar-se una passada. I la segona perquè vam conèixer i vam passar una estoneta agradable amb el periodista Arcadi Alibés i la seva parella. Molt macos, i des d’aquí ja que ens van demanar les adreces del blog, els hi envio una forta abraçada i segur que si ens tornem a trobar serà en una marató d’algun país, no?!!!jajajajaja. La resta de l’excursió,pufff.
Després vam posar rumb cap a la zona central, a Uluru. Durant 3 dies hem pogut veure la famosa Ayers Rock i les The Olgas. La veritat és que presenciar la sunset de la roca és tota una experiència. El contrast de colors que s’origina amb l’impacte del sol, és una meravella de la naturalesa digne de presenciar una bona estona.
I hem acabat els últims dos dies a Alice Springs, per poder veure una mica dels aborígens d’Austràlia, o millor dit dels autèntics Australians!!!. Son una de les races més antigues del planeta terra, i els tenen en unes condicions lamentables. Com si fossin una reserva perillosa a extingir. M’abstindré de fer comentaris, però cadascú té un passat, i aquest passat és històric. Voler ocultar-ho és llastimós, i diu molt de quin tipus de colonitzadors ho han dut a terme. Un altre país i una altra injustícia viscuda, on hem arribat i a on anirem a parar en aquest món que només es mou per façanes, interessos i egoismes!!!.
Bé, si torno algun dia a aquest país, tot i que no m’ha acabat de convèncer, serà per anar a Darwin, a visitar a la meva amiga Zumel, que m’ha quedat pendent per un tema temps i m’hagués fet il·lusió, i segur que amb ella hagués intensificat més aquest país. Un altre cop serà si es pot.
I ara que toca!!!..Doncs demà volarem d’Alice Springs cap a Brisbane, per aterrar el mateix dia a Auckland, Nova Zelanda.
Allà el més probable és que lloguem una caravana per recórrer durant 17 dies i de nord a sud la fantàstica illa.
Estimades foques i balenes que vengooooooo!!!!jajajajaa...

Us segueixo estimant molt amics, i encara que a la majoria no us agradi, avui em ve molt de gust cridar ben fort....Visca l’Espanyol!!!, que tenim un camp que segons el De Simón pare, és la repeeeeeera!!!...La Força d’un sentiment around the world!!!
Luichi

Japó... i concretament Tokyo...“simple the best”….per:

…per tenir una ciutat neta, neta, neta...i no es veu ni una paperera, impressionant...
...per tenir un tràfic organitzat, amb poca contaminació i amb poc soroll...
...per tenir un sentit de la puntualitat exagerat, però que m’encanta...
…per tenir una ciutat enmig de parcs naturals, on es pot gaudir de la naturalesa i de l’esport...
...per donar-me l’oportunitat de batre el meu rècord de running al Imperial Palace Park (dues voltes), 10 km en 1h exacte. Córrer a Tokio no té preu!!!
...per tenir uns gratacels construïts amb cara i ulls...
...per aconseguir que tothom pugui veure la tele al carrer amb pantalles gegants,jajajaja...
...per tenir unes avingudes que fan goig pel seu fashionisme, snobisme, i també frikisme!!!...
...per tenir uns taxis originals i que rellueixen...
...per tenir un transport públic molt eficient i d’amplitud, i per tant fa que la gent l’utilitzi...
...per tenir una gent happy, transparent, servicial, amable, i entregada als demés i al seu país, una gent encantadora de veritat!!!
...per tenir una gent que sap el que és “tiempo eficiente trabajado”...
...per tenir una gent que crea i sap gaudir del temps lliure...i sobretot entre setmana...
...per tenir una gent que s’adorm al metro en dècimes de segon i sense complexes,jajajaja...que bó és presenciar-ho...
...per tenir unes noies joves que van de “lolita” i aquí no passa res...i a sobre tenen un barri i un centre comercial només per elles...Al·lucinant!!!
...per tenir una gent que cuida el que es seu i el que es comú...
...per tenir una gent que son capaços d’anar caminant pel carrer jugant amb la nintendo, parlant pel mòbil, i retocant-se el maquillatge.
...per tenir una gent que fan que els personatges de Manga, els son Gokus, les Candy Candy, i les Hello Kitty siguin reals, i els puguis veure passejant pel carrer...
...per tenir una gent que és capaç de prohibir fumar al carrer, i a sobre es compleix la normativa...
...per tenir autèntics cracks-xalats dels vídeo games públics...
...per tenir un sushis i uns makis que son un vici, i si a sobre t’ho menges al Mercat del peix a les 7 del matí, ja ni te cuento...
...iiiiiiiii.......el millor......per tenir un tresor de dones que et tallen la respiració, unes autèntiques preciositats!!!...Visca les Nipones!!!!...després de les Catalanes, evidentment!!!jajajaja
...i... per moltes més coses que si no es veuen no es poden explicar...
El “nou Luichi”, que físicament encara no coneixeu, ja comença a tenir els ulls una mica rasgats....Un cop més visca Asia i visca Japó!!!

I a part de Tokio, que hi hem estat uns 8 dies, i com heu pogut llegir m’ha fascinat (llàstima que de backpacker és pateix molt pel tema econòmic), hem pogut gaudir també d’altres ciutats: Kyoto, Nara, i Hiroshima. A kyoto hem estat 6 dies visitant els diferents temples i santuaris, no ens ha donat temps ni de veure ni un terç, però és el que hi ha. L’estil Zen és digne de veure. També una de les nits va ser per passar als anals de la història, sopant en un restaurant, de sobte una parella de Japonesos volien conversar amb nosaltres, i ens van acabar convidant a sopar,a sake i a tota una ampolla de whisky Macallan, inimaginable a occident, la nit va ser llarga amb una sessió DJ nipona acollonant!!!...I com no, visitar el museu internacional del Manga de kyoto és un altre món. Jo em pixava, tots i totes vestits dels seus personatges Manga i passejant com si res...brutal un cop més. A la ciutat de Nara varem passar un altre dia, destacant el temple del Big Buda, i la quantitat de cérvols que et trobes pel carrer. I per últim vam anar a Hiroshima, i vam poder veure que la ciutat es va posar les piles després de la tragèdia de la bomba atòmica del 45, i han creat una ciutat moderna i molt acollidora. Això sí, quan estàs davant l’edifici que encara es manté d’en peus, se’t remou quelcom per dins, i et fa reflexionar sobre les més de 200.000 persones mortes per la maleïda bomba atòmica, i la destrucció de tota una ciutat. Quina vergonya que després d’aquell assassinat massiu, encara es permeti que hi hagin països que facin assajos amb aquest tipus d’artefactes.
Doncs això és tot...GOODBYE ASIA!!!...Després de passar 3 mesos en aquest continent, només puc rendir-me als teus peus, i dir-te que ho tens tot per enamorar a qualsevol viatger. Tornaré a per tu segur, no ho dubtis....
Ah!!!...i quan estigueu llegint això ja estarem a Sidney, Australia......a Surfeaaaaaaar!!!!,i a donar de menjar als cangurs...jajajajajaja!!!, encara que només seran 12 dies i donarà per poquet...

Us estimo,
Luichi

...des de el país del sol naixent...El nou Luichi us explica com es sent després d’arribar gairebé a la meitat del viatge...

Em ve molt de gust explicar-vos, a tots aquells que heu tingut la santa paciència de seguir-me, com em sento després d’haver assolit l’equador del viatge. Ja van 3 mesos, i el que queda si deu vol!!!jajajaja
...doooooncs.....FELIÇ i més content que un gínjol!!!jajajajajajaja
Hi ha gent que no donava un duro per mi, ni una pesseta, i feien apostes sobre el dia que tornaria, i fins i tot va guanyar el que a Orient Mig ja m’entornava. Doncs dir-los que era normal, no em coneixien prou, i no els hi guardo cap rancor, al contrari, però els convido a reflexionar sobre les seves vides i que es facin la pregunta de si son feliços i es senten realitzats. Desitjo de tot cor que la resposta sigui afirmativa, en el meu cas dir-los que aquest viatge m’està fent sentir feliç i em sento més realitzat que mai. Sempre podré dir que almenys durant uns mesos de la meva existència em vaig donar el luxe d’entrar en el món dels afortunats de la felicitat, i vaig tenir els pebrots, perquè s’han de tenir, de prendre la millor decisió personal, i sense cap interferència, de la meva vida.
I a part del que ja us vaig escrivint de cada país al blog, m’agradaria dir-vos quins son els “altres” moments que em fan feliç i m’han fet emocionar moltíssim al llarg d’aquests 3 primers mesos.
..Allà va...
Moltes tardes-nit les passo amb el meu ordenadorcillo a Internet, i son inoblidables....El que primer faig és connectar Flash Fm en directe. El que fa la tecnologia. A l’altre part del món i escoltant l’emissora que més m’agrada. Amb els cascos i sentint aquesta meravellosa emissora energètica, em començo a emocionar quan llegeixo els e-mails i escrits que em feu tots els que em seguiu. Totes aquestes mostres d’estimació i suport incondicional, de família i amics, son brutals, i no us podeu ni imaginar el que m’han ajudat. No us ho podré agrair mai, de debò...És tot un momentazo. Alguns em feu plorar i tot, malparits!!!jajajajaja. Visca el blog i el Hotmail, dues eines de comunicació que en cada cas els hi poso cara i ulls i us sento molt a prop meu, i em feu sentir immensament feliç!!!
Mentrestant, algun dia, em sona l’Skype....generalment son els meus magnífics pares. Quan accepto la trucada i connectem les webcams, el cor em va a mil, i quan tinc al matrimoni De Simón en pantalla ampliada,és una de les vivències més meravelloses del món. Tenen una cara de felicitat...Tot pel seu fill. Segur que pateixen, però en aquell moment tot és joia i alegria. Sou molt grans pares, quins supporters!!!. Aquests moments ens faran més forts, no ho dubteu!!!. Amb la resta d’amics, quan ens hem connectat-xatejat, també ha estat una experiència nova i genial. La distància remou moltes coses i en el meu cas sempre son bons records amb vosaltres. Emociona moltíssim, de veritat.
Altres dies també truco al “inhumano” del meu germà Jordi, i el moment és entranyable. Sempre quan despenja i sap que soc jo, el crit d’alegria arriba a qualsevol part del mon. I en Ferran, el gran, sempre treballant, fins i tot m’ha enviat un e-mail....històric!!!. Els dos teniu pensaments diferents sobre aquesta aventura que he fet, però esteu demostrant ser collonuts!!!. Els escrits dels meus tiets i de la meva cunyada per emmarcar!!!
Altres moments entranyables son les estones de carretera i de tren, que han estat moltes. Vas veient el paisatge i és tan relaxant, a partir de les 4-5 hores ja no tant jajajajaja, que et sents un autèntic privilegiat i una persona lliure.
I,com no, un altre moment de joia son les "baralles" físiques amb el meu brother Kitos!!!jajajajaja....Cada matí fem un Cabeza contra cabeza.....com els búfals!!!...i ens traspassem i carreguem d’energia pel dia que ens espera...És també un momentazo, i després de 3 mesos aguantant-nos és per emocionar que encara cap dels dos hagi derrotat a l’altre!!!jajajajaja. Sempre acabem en taules....Estem “inhumanos”tete!!!.
Per tot això, i moltes altres coses que em reservo per la tornada, val la pena continuar amb aquest viatge i seguir experimentat el que és la felicitat i la realització d’un mateix.
Us estimo molt a tots...
Luichi