sábado, 5 de diciembre de 2009

Des de Quito, a punt de finalitzar l’Around the World i consumar l’arribada a la seva estimada Catalunya...El nou Luichi ho treu tot!!!jajajaja...


Que paaaasssssaaaaaa, ja torno a estar per aquí, però aquest cop és un dels darrers cops...La vida és així...oohhh!!!ufffff!!!.
Abans d’explicar-vos, però, com em va per l’Equador, i el més important ,la “Reflexió de l’Around the World”, m’agradaria agrair al matrimoni Vila; en Josep, l’Emilia, i a la seva fantàstica família; totes les atencions que ens van oferir en l’únic dia que varem poder estar a Lima. Va ser curtíssim, però intens i molt emotiu. Com pot ser que en un únic dia ja puguis agafar estimació a algú que acabes de conèixer. Doncs això és la gràcia de la vida, i només pot passar amb gent única i entranyable!!!. Petons, salut i llarga vida família!!!.

-Estimados pasajeros de a bordo, les informamos que el aeropuerto de Quito presenta unas condiciones climatológicas adversas para realizar el aterrizaje, por lo tanto nos dirigiremos al aeropuerto........de Medellín, Colombia!!!...........jajajajaja....així va ser la “no”entrada” a Equador. Encara que fos només a l’aeroport, vam estar al país nº 19, Colòmbia, a prop de les guerrilles del cartel de Medellín!!!jajajajaja. Un cop allà, vam esperar unes hores i en quan es va arreglar la tempesta a Quito, definitivament allà vam aterrar. Una nova aventurilla!!!
De moment ja portem 5 dies a Quito, i hem pogut gaudir a tope de l’ambientàs que es viu en aquests moments. Primer per la consecució de Campions de la Sud Americana per part del Liga de Quito, tot un esdeveniment al país, y segon perquè estem de Festa Major!!!. Son les festes de Quito, i poder presenciar la passejada de les Chivas, la tocada de bandes, i la festa amb el Vino hervido que es monta al carrer Ronda, és tota una experiència que revitalitza aquesta gent i et permet veure/beure el millor d’ells. Com es crida a tot arreu:...Viva Quito!!!.
Demà, 6 de desembre, marxem de Pont!!!jajajaja...La puríssima!!!jajaja...però el nostre pont serà de 8 dies, a les meravelloses Galápagos!!!. Son unes mini vacances totalment merescudes, ja que 18 països en 6 mesos i mig és de record, i per tant, és per celebrar-ho com cal!!!. I com que Galápagos serà més un premi de somni que un repte, ja es pot dir que la gran aventura de l’Around the World està a punt de finalitzar!!!. A continuació, el Nou Luichi us vol fer entrega de la seva darrera “reflexió” envers aquesta meravellosa experiència viscuda:


Estimats seguidors, ara si que puc dir ben fort....HO HE ACONSEGUIT, HO HEM ACONSEGUIT germà KITOS!!! oéoéoéoéoéoéoé!!!. Allò que pel nostre estimat dissenyador del viatge, l’Albert Rincón de Temps d’Oci, havia de ser quelcom difícil, difícil, pel temps comprimit i la gran quantitat de països a veure....S’ha aconseguit!!!...S’ha aconseguit amb dos parells de collooooooons!!!...Tal com sona nanos, amb dos parells de huevs!!!
M’agradaria començar amb un plat fort, i alguns pensareu però que diu aquest ara, però es que ho sento des de el fons del meu cor, i ara més que mai vull compartir-ho amb la gent que m’ha demostrat que m’estima sense límits ni fronteres, i que en el seu dia em varen veure destrossat i sense ganes de viure aquesta magnífica vida, i em van recolzar a mueeeeerte!!!. I que consti que el TRAUMA ESTÀ SUPERADO!!!, y más que SUPERAAAADO!!! Jajajajaja...La meva amiga Martona ja m’entén!!!jajajajaja. Per cert, una de les persones més meravelloses que he conegut en aquests darrers anys. Un exemple a seguir de coratge, lluita, força i positivisme davant les adversitats de la vida. T’estimo molt tata Marta!!!.
Allà va...
- Gràcies Yolanda!!!(és la meva ex-dona), per prendre la decisió que vas prendre, ara farà més de 4 anys. No em podria imaginar mai que t’acabaria agraint, d’aquesta manera tan pública i amb aquesta intensitat, el que em deixessis més tirat que un drap brut. En aquests moments soc una persona realitzada, que ha pogut tenir l’oportunitat de conèixer el que es cou en 18 països d’aquest món, i aquesta experiència, única, m’acompanyarà la resta de la meva vida i em farà, de ben segur, afrontar els diferents reptes que la vida em posarà en el camí, d’una manera molt més enriquidora, forta, oberta, i happy happy. Ara sí veig, profundament, lo maca i preciosa que és la vida, i que de vegades el que pot ser un drama en una etapa de la teva vida, amb el temps, és pot transformar en una benedicció de deu!!!. Més en serio i sincer que mai, penso que no t’has de sentir culpable de res. Estic convençudíssim que aquell no era el meu camí, i pot ser tu ho sabies millor que ningú i et vas buscar la vida per una altra banda. Un cop més, gràcies!!!, de veritat!!!.

Dit i fet, Tomàs!!!jajajajaja.....I ben fet!!!, com parlàvem en les nostres tertúlies inoblidables sobre ex-dones, a Laos!!!...Amb elegància i sense rancors, com ha de ser!!!...Superando etapas, gente!!!
I ara m’agradaria donar-li el protagonisme a qui s’ho mereix, o millor dit, a la persona que més s’ho mereix en aquest Around the World, ja que sense ell tampoc això s’hagués assolit, encara que per motius ben ben diferents. No descobriré la seva identitat fins al final, jajajajaja.
Recordo el dia que et vaig conèixer simulant una “entrevista” de feina a “Seminari” de Blanquerna. Allà va néixer una amistat com poques existeixen, i qui ens havia de dir que es faria molt més forta viatjant pel món amb dues motxiletes de 35 i 36 anyets!!!jajajaja. Quina por em fotia la convivència durant tan de temps i amb els entrebancs que ens havíem de trobar, però es que tinc que reconèixer que som uns putos cracks!!!. Hem tingut tibantors, però les normals, i això només és degut al RESPECTE que sempre ens hem tingut, fonament bàsic per a qualsevol convivència digne. Hem hagut de compartir situacions d’alt voltatge, úniques, i algunes d’elles que només quedaran per nosaltres, i per tant, passi el que passi amb les nostres vides, i amb això ja tenim experiència i per això ho afirmo, sempre seràs el meu estimat germà andorrà!!!. No ho dubtis!!!
Amb tu sí que puc dir que no ens hem “aguantat” mútuament, quina paraula més lletja i usual en aquest món intoxicat en que vivim. Nosaltres hem flipat mútuament, ens hem emocionat mútuament, la hem liat mútuament, i com no, hem patit lo nostre mútuament. Però això és l’autèntica amistat!!!.
Fa uns mesos vas tenir una de les pitjors notícies que et podrien transmetre en aquesta etapa de la teva vida, però has de sentir-te orgullós de l’ajuda i consells que, per part d’amics, vas tenir, i com no, del suport incondicional que en tot moment et van donar els afectats en primera persona: els teus pares, el teu germà i la Maria. Això t’ha condicionat, ens ha condicionat, però és normal, el devenir de la vida no s’escull, i ara el que hem de celebrar, és que en breu estaràs al costat de la teva fantàstica i lluitadora mare, i l’hi podràs veure brillar els ulls quan li expliquis la quantitat d’aventures que has viscut. Aquest era el seu desig, i així t’ho va fer saber. Tot i que ella té uns quants viatges a l’esquena, la podràs fer emocionar i sentir-se més a prop de tu que mai. Estareu més junts que mai!!!. No ho dubtis germà!!!, t’ho diu una persona que et coneix ja gairebé més que ningú.

Per últim, dir-te que tots dos sabem lo molt que ens agraden les dones, fins i tot crec que massa i tot, concretament jo que soc un “viciosillo”, com m’has dit algun cop en el viatge, jajajajaja, i per això sé que aquí no hi ha confusions possibles, jajajajaja, i per tant vull acabar amb una de les paraules que el nostre altre “germà” kike, sempre porta com a bandera de l’amistat, i que trenca amb els prejudicis i les etiquetes que el món occidental està acostumat a posar:
T’estimo tete, T’estimo Marc!!!....Gràcies per ser com ets, i participar per que durant gairebé set mesos de la meva vida sentís la felicitat més a prop que mai!!!. Recorda sempre que el cabeza contra cabeza dignifica la persona, i no vegis com acollona!!!jajajajajaja......Apuesto por el “Chico”!!!jajajajajaja.
...Sempre Kitos!!!.
..ufffff....
Per la resta, seguidors, amics i la meva meravellosa família, tot son paraules d’agraïment pel vostre suport i ànims al llarg d’aquest llarg temps. Ja tindré oportunitat de personalitzar en cadascú de vosaltres i retornar-vos tot l’amor que m’heu fet arribar i que m’ha servit de combustible per llevar-me cada dia i tirar endavant!!!. Com us estimo també a tots vosaltres!!!. Mai oblidaré les trucades, les connexions d’skype, els e-mails, els comentaris al blog...Tot està al meu disc dur, i ja us garanteixo que tinc més d’un milió de còpies de seguretat!!!jajajaja.
Les mostres de suport, estimació, amor, afecte, amistat,... han estat tan abundants i impactants, que us vull dedicar a tots vosaltres, un per un, el següent escrit anònim que un dia del viatge vaig descobrir furgant a Internet, i em va fascinar:

Te invito a volar en mi nave azul,
vamos a dejar el mundo en el que ni tú ni yo creemos,
vamos a viajar por esta nube gris...

Veremos los planetas y nuevos mundos a nuestros pies,
Dejaremos de existir para volver a vivir,
El miedo ya no está
solo habrá paz,
la luna nos guiará
y solo nuestro corazón nos dirá en donde parar...

Solos en un mar de amistad,
tendremos que volar,
vamos a conquistar
nuestros sentimientos al llegar...

Ven te invito a soñar por nuestra libertad,
vamos a soñar y nunca más regresar...

US ESTIMOOOOOO, US ESTIMOOOOOO, US ESTIMOOOOOO!!!

I ara endavant que tinc???...que serà del meu futur???...Doncs seguint amb aquest acte de sinceritat, no tinc ni pajotera idea!!!!jajajaja. He vist molta tela, i existeixen moltes zones al món necessitades d’ajuda, de qualsevol tipus d’ajuda. Per tant, si des de el meu país i la meva formació, no puc contribuir a aquest fet d’alguna manera, m’hauré de buscar la vida a una altra part. Ja tindré temps per reflexionar, prendre decisions, i si cal....per seguir viatjant!!!
Dir-vos també, que escrivint aquestes últimes paraules, l’emoció ja no ha pogut amb mi, i he caigut en una plorera densa densa, però és que el que la meva persona ha experimentat al llarg d’aquests gairebé 7 mesos, es molt bèstia, i com no, saber que el blog arriba a la seva fi, posa una miqueta tristot. Ha estat l’única eina de treball constant, i el clima que s’ha creat a dins seu, ha estat tan magnífic...que em nego a dir-li adéu..... li dic fins aviat!!!. Romandrà en standbay, però qui sap si d’aquí un temps breu es torna a reactivar amb un nou viatge...deu dirà!!!.

I per últim, m’agradaria acomiadar-me donant molta força, energia, i positivitat, a una persona que ens va acompanyar en aquesta aventura durant el mes d’Agost, i que setmanes després va decidir, ell també, fer l’experiència de la seva vida. A partir de gener, el nostre estimat Tomàs, emprendrà una volta al món de 12 mesos en solitari. No dubtis, Boss, que em tindràs donant-te tot el suport que necessitis. L’aventura pel sud est asiàtic va ser especial, i mai podré oblidar tots els fantàstics moments compartits. A tope amic!!!. Ets un crack!!!, i el més important avui en dia, ets una bona persona, directe i sense mandangadas!!!. Sort, força i salut!!!.

Bé nanos, que ara si que vengooooooooooooooo!!!...Com dieu alguns: - que el Bin Laden “perillas” se acerca!!!...que miedoooo!!!jajajajaja.
... deixeu-me que marxi a Galápagos uns dies, després acabi de fer unes visitetes per Equador, i el dia 20 ja em tindreu a la nostra terra!!!.
El nou luichi i el vell luichi arriben a casa per Nadal, como El Almendro!!!jajajajaja

Us estimo gent!!!. Mai oblidaré aquesta meravellosa etapa de la meva vida, compartida amb tots vosaltres gràcies a aquest magnífic invent anomenat blog!!!
Que fort, que això s’acaba, ostres quina emoció m’envaeix per tot el cos. Aquest és veritablement el “Momentazo” del viatge. Dubto que hi hagi molta gent al món que senti en algun moment de la seva vida la satisfacció que un servidor sent en aquest moments!!!UFFFFFFFuffffffffUFFFFFF........Tanquem això, que és molt fort....
Ah!!!, i no us perdeu l’últim escrit!!!. Galápagos i part d’Equador!!!. No sé si el publicaré ja arribat a Barcelona, abans d’arribar, o des de Galápagos casat amb una Sirenita!!! jajajajajajaja.

....Aaaah!!!, i m’oblidava....Tal i com us felicta el Nou Luichi a la Foto: BON NADAL i un Feliç Any Nou plè de .......Viatges!!!!jajajajaja
Sempre vostre,
Lluís







14 comentarios:

  1. Luichi ets molt gran !!!! Gràcies per enrecordar-te de mi en les teves reflexions de final de viatge!!!
    Es veritat que des del minut 1 que em vas explicar el que havies decidit, vaig tenir la ferma confiança de que ho aconseguiries, peró no només ho has aconsegui´t, és que ademés ho has fet amb la millor nota !!!
    Has crescut Luichi, com dic jo, t'has fet ciutadà del món !!!
    Jo no se si aquestes coses funcionen peró jo he intentat sempre enviar-te molta energia positiva, de la que em queda a les meves reserves, per a que així ho puguessis fer !
    He llegit les teves vivències amb cura, i m'has fet riure i emocionar-me i tenir-te una miqueta a prop encara que estiguessis a l'altra punta del món !!!
    No se sap mai el que ens depara la vida, a mi aquest any m'ha portat una de les pitjors que et pot portar, peró també me n'ha portat una de molt bona!! El convenciment de que tinc un GRAN AMIC !! Si un amic amb majúsules !!! Al que estimo de tot cor !!!!
    TINC MONO DE LUICHI !!! Més que mai !!
    Fins molt aviat viciosillo !!! jajajaja !!
    T'estimoooo molt !!!
    Molta sort per la ultima etapa !!
    Una abraçada enorme fins que te la pugui fer en persona en breu !!
    Muaaaaaaaaaak!!!

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies Lluis!

    Ets enorme i t'admiro company, no canviïs mai.
    A les teves reflexions finals, per si algú no t'ha entès, jo només hi poc afegir una part del poema Cantares de Machado:

    "Caminante, son tus huellas
    el camino y nada más;
    caminante, no hay camino,
    se hace camino al andar.

    Al andar se hace camino
    y al volver la vista atrás
    se ve la senda que nunca
    se ha de volver a pisar.

    Caminante no hay camino
    sino estelas en la mar..."


    Fins aviat,

    Tomàs

    ResponderEliminar
  3. Quanta emoció en tant poques línies!
    T'honora tanta sinceritat i emoció.
    Felicitats Luichi! Ets graaaaaaaan!
    Passa-t'ho molt bé a les Galápagos i a quan siguis aki de nou, munta-t'ho com vulguis però has d'organitzar un viatge-forum.
    Un ptó ben gros i fins ben aviat!

    T'esperem Ciutadà del Món !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    teresinha

    ResponderEliminar
  4. Lluís, tete...t'estimo molt. Molt.

    Ploro per aquesta amistat indestructible, d'alegria. De plenitut.

    Quines ganes tinc d'abraçar-te.

    ResponderEliminar
  5. hola guapets....em costa llegir el que feu i el que escribiu....i sé que m'he de sentir q passo de vosaltres....q m'he enamorat....res més lluny de la realitat... simplement em fa 'un no sé què al cor...' pq m'agradaria haver estat amb vosaltres...però a la vida diuen q s'ha de decidir i jo vaig decidir el que ja sabeu...., esteu a punt de tornar...i tinc moltes ganes de veure-us i de que m'expliqueu tot el que heu viscut, i sé que debeu tenir sentiments contradictoris d'alegria per tornar i estar amb els vostres i de pena pq s' acaba el vostre viatge...., po nens això no us ho treu ningú, luichi ets un megacrack i tu també kitus, heu fet un somni realitat, en moments difícils de tot tipus i això no tothom és capaç de fer-ho, jo no vaig ser-ne, i només us vull dir que us estem esperant amb candeletes, que tenim moltes ganes de veure-us i d' estar amb vosaltres, un petonàs , TXELLINS

    ResponderEliminar
  6. Me has puesto la piel de gallina ... me encanta como piensa el nuevo Luichi... no sólo tú eres mucho más positivo y sabio, sino que nos trasmites a los demás tu fuerza, tu energia, tus ganas de vivir...y nos enseñas con tus palabras lo que realmente es importante en la vida.
    LUICHI ERES MUY GRANDE!!!

    Ricky y yo echaremos de menos tu blog, pero estamos contentos porque esperamos verte pronto!!! Un besazo!!!

    Prady

    ResponderEliminar
  7. Titoooo!!! Desgraciat!!! que m´has fet plorar a moco tendido i estic a la feina!!!!!!!!!
    Que bonic és tot el que poses!!! Quin sentiment!!!..............gran frase.....la de " amb elegància i sense rencords,....com ha de ser....superando etapas!".....si em deixes me la guardaré per si mai la necesito!!
    Viu i sent al màxim a les Galapagos!! perque com tú dius l´aventura s´acaba i el tornar sense voler serà una mica durillo!!!....sobretot un cop hagi passat el Nadal!! Però pensa que els mateixos que t´em estat recolçant al llarg d´aquests 6 mesos ho farem tanbé en aquest 2010 fins que tornis a incorporar-te a lo cotidià i monòton del dia a dia!!! osigui que " empápate de las últimas emociones, imagenes, olores, sonidos,sentimientos" i tot el que puguis arreplegar perque potser en algún moment de poc dinamisme ho poguis necesitar!!
    Jo també T´estimo un tou rei!! Sigues feliç i ens veiem a la tornada!!!!
    Y sigue la cuenta atrás......en 10 dies estàs per aquí!!

    Petonets desde el balcó discotequero de vilassar!!!! jajajajaajajajaj!!!!

    Diana.

    ResponderEliminar
  8. Jo nomes volia dirte que tenia ganes de sentirte algunes de les paraules que as escrit i magradaria donarte les gracies a mi per haver pogut disfruta de una aventura que al final as pogut realitzar un petonassssss teterrotis

    ResponderEliminar
  9. hola tiet!!! he llegit part del bloc i sóc masa jove per entendre pero algun dia podré comprendre i m' agradaria que em quedesi algu bo que em poguesi desenvolupar a la meva vida. t' espero a l'español a veure si guanya fins aviat
    te estimo
    Carla

    ResponderEliminar
  10. Es nota que s'acosta el moment de la fi del projecte que va començar en el tren de Vila-real les teves conclusions buiden els dubtes que teníem si valia la pena o no, Enhorabona
    Tant tu com Marquitus heu tingut vivències importantíssimes i de tota índole i reconec que teniu el do de la naturalitat sense complicar mes les coses heu anat passant els moments de gran dificultat de bon tros amb cor i més coratge
    Heu tingut l'ajuda d'amistats que us volen de debò!! Cosa complicada en aquests temps!!
    També ha estat important la resposta de la família de Marc que en tot moment ha tingut la comprensió i el suport del vostre projecte en les circumstàncies que estan vivint (Exemple per a tots).
    Els nostres sentiments els expressarem en persona i ja falta menys
    Petons Pili i Ferran

    ResponderEliminar
  11. Tiet soc el teu nebot Ferran. Tengo muchas ganas de abrazarte. El otro dia el papi me rapo el pelo como tú.
    Qué bien estaran para las fiestas de Navidad. ¿podré ir a dormir un día a tu casa? Una abraçada ben forta. T'estimo
    Ferranet

    ResponderEliminar
  12. Hola cuñadito.
    Sólo te diré lo que te he estado poniendo en los mails que te enviaba, QUE TE QUIERO Y QUE TE ECHO MUCHO DE MENOS.
    Son pocas palabras pero abarcan el mundo que tú has recorrido. Y ahora a por el universo....
    Gemma

    ResponderEliminar
  13. Tete,
    se acaba el viaje, no nos hemos visto en todo este tiempo y hemos hablado poquito pero tengo claro que al igual España ha ganado el trofeo en la Copa Davis TU has ganado ese trofeo en tu vida y por eso estoy más que orgulloso de tí. Nunca pensé que te echaría tanto de menos. Sin uno de mis hermanos parecía que me faltara una parte de mi corazón. Dentro de poco estaremos otra vez juntos para disfrutar y para que me cuentes todas tus vivencias en vivo y en directo (ya sabes que la mitad de las vivencias Papá seguramente ya las habrá vivido, je, je)
    Te quiero mucho y hasta pronto
    Tu hermano Ferran

    ResponderEliminar
  14. Hola Tete ja tinc ganes de veuret als diumenges al futbol sense tu son molt diferents, per fi arriba al final d'aquest gran viatge pero la vida segueix i tindras que fer un alte viatge mes llarg pero aqui ens tindras pel que faci falta un peto germa.

    Emili

    ResponderEliminar