domingo, 30 de agosto de 2009

Cambodja, Siem Reap, Angkor!!!...Quanta història, quina flipada de temples!!!






...la sortida de Laos i el primer dia a Cambodja va ser per emmarcar. A la frontera ens van cobrar, per la “face”, la visa de rigor i uns dolarillos de mes, i l’autocar que ens va dur a Kompong cham desastrós. Les motxilles van tornar a néixer. Però el pitjor tenia que arribar, vam fer nit a una de les Guest House més putrefactes que deu haver al món. Aquest cop si que es va tocar sostre, era tard i no teníem alternativa. Una experiència molt desagradable, de veritat, tot i que el Marc diu que vaig roncar com un gorrinet!!!jajajajaja.
A l’endemà, a Siem Reap varem arribar, per establir-nos per període de 5 dies i poder visitar els temples d’Angkor. Ha estat una experiència més per emmarcar. Poder endinsar-te en aquestes construccions, et fa viatjar en el temps, i ho veus tot amb una fantasia indescriptible!!!. Com diu el Marc, no s’entén que aquesta ciutat de temples no sigui catalogada com una de les set meravelles del mon....Interessos politics, segur!!!
Pels que hi heu estat, i per crear una mica de debat, el meu podi ha estat: 1r Bayon 2n Angkor Wat 3r Banteay Srei (temple de les dones). Bayon s’ha endut el millor reconeixement per davant del famós Angkor Wat, per ser “same same, but different”. Les cares tenen vida, parlen, et miren,...al·lucinant.
M’agradaria també fer referència a l’altra cara de Cambodja, els “temples” de les Landmines( mines anti persona). De ben segur que molts de vosaltres, jo no ho sabia, no sou coneixedors de que a Cambodja encara resten entre 3 i 6 milions de mines espargides pel seu territori esperant mutilar a un cambodjà més. Que la resta del món faci els ulls closos i no hi posi més recursos és una vergonya, com també és una vergonya que tothom s’enrecordi del genocidi als jueus, i que s’ignori que cap al 1975, molt més recent, a Cambodja el dictador Pol Pot es va carregar a 6 milions de ciutadans, gairebé tota Catalunya.
Que manipulada que està la informació en aquest món que anomenem lliure, i quina llàstima que es tinguin que descobrir moltes coses només viatjant....que hi farem!!!.
Avui volem un altre cop cap a Bangkok, s’ha de fer un bon comiat d’aquest país tailandès!!!jajajajaja, per demà tornar a volar cap a Tokio, Japó.
Pel Japó i estarem 15 dies exactes. Ja us explicaré.....
...ah!!!, i pel que fa a les tres fotos d’aquest escrit, segur que molts voldríeu veure fotos dels temples, doncs aneu al google-Temples d’Angkor-Imagenes, i teniu totes les que vulgueu, jajajaja. En el meu blog, el monument és el “nou luichi”, que carai!!!jajajajajaja
Petons,
Luichi

jueves, 27 de agosto de 2009

LAOS ÚLTIMA PART: LAOOOOOS, QUE DIFÍCIL ÉS DIR-TE ADÉU!!!... Tot un país selvàtic...però Cambodja m’espera!!!







Continuant per Laos, a la capital Ventiane varem passar 2 dies més, i a part del tour d’un matí; on varem veure coses interessants com un altre Buda estirat, una de les pagodes més impressionants, i el pont de l’amistat; no hi ha gaire cosa més. Això sí, un cop més, te la preciositat del Mekong sense explotar. Inversors, veniu a fer calers i comenceu a posar “Restaurants amb encant” a la vora del riu!!!. Ah!!!, i quan us trobeu amb el Marc al Desembre, pregunteu-li que vol dir quan a Ventiane et diuen Follow, Follow, jajajajajaja.
De Ventiane varem agafar la directa cap al sur, Pakse. Una altra experiència divertidilla, deu hores amb un autocar nocturn amb una suite del copón!!!. D’aquí al final ja no sé que més em pot tocar viure!!!.
Pakse, es una ciutat que no té res de res, però serveix com a ciutat dormitori, per poder visitar els seus voltants. Destacar l’altiplanicie de Bolaven, un paisatge ple de bosc, cascades, i plantacions de Café, on vam tenir l’oportunitat de visitar diferents grups ètnics, i també l’excursioneta a Wat Phu Champasak, un dels jaciments arqueològics més impressionants de Laos, on per arribar-hi s’ha de creuar el riu mekong, amb cotxe inclòs. Tota una aventura apujar-se a lo que li diuen transbordador!!!.
I per últim, però amb diferència lo més espectacular, hem passat 5 dies a Si Phan Don , a les Quatre mil illes, concretament a Don Khon i Don Det. Dues illes que m’han deixat apassionat. Entrellaçades per un pont ferroviari en desús,ens hem pogut moure amb una bicicleta “Happy flowers”. És perfecte per perdre`t per aquestes dues preciositats. Hem pogut gaudir del tot poderós riu Mekong en la seva màxima expressió, d’una immensitat de palmeres i cocoters, de la companyia de la família “same-same”, de la magnifica visió des d’un bot dels dofins Irrawaddy, i d’ un bungalow amb terrasseta i vistes al riu que ni us explico...i per uns 5 eurillos la nit!!!....ah!!!, i he dormit acompanyat....acompanyat per escarabats i sorolls mil!!!jajajajaja. Tot i així, una meravella del món!!!.
Doncs aquí s’acaba Laos, i avui m’agradaria enviar una forta abraçada al nostre estimat Tomàs. Fa dos dies que ens vam acomiadar d’ell, i la veritat és que va ser força emotiu. Amb ell hem compartit aquest més de vacances d’agost, i hem fet “migues”, boss!!!jajajajajaja. Ens veiem l’any que ve al transsiberià!!!. Un plaer haver conviscut amb tu les diferents experiències i aventuretes!!!
I també una fortíssima abraçada amb petó gegant inclòs per la Montse, la mare del Marc. Està passant per un moment de salut delicat, però el primer “round” l’ha superat amb nota, i això és molt bona noticia. Endavant i molta força per ella i pels seus estimats!!!. De moment, jo l’únic que puc fer és recolzar i animar en el dia a dia al seu fill, que en la distància està patint lo seu.
I ara dir-vos que ja estem a Siem Reap, Cambodja. Els temples d’Angkor m’esperen...ja us explicaré.
Petons,

Luichi

lunes, 17 de agosto de 2009

De moment…Laos és……LAOS TIA!!!







Em perdonareu per l’expressió, però és que té molt de significat i va sorgir en un dinar a la vora del riu Mekong, entre beerlao i beerlao!!!jajajaja.
Abans d’entrar en com m’està anant per Laos, voldria fer un afegit a l’anterior escrit del viatge. Allà em vaig quedar en que arribàvem a Chiang Rai. Doncs sí, varem passar uns 3 dies, ja que aquesta city té molta vida, i allà varem tenir l’oportunitat de visitar un poblat de dones girafa, el Golden triangle( una estafilla), i el museu de l’opi, vaya subidón!!!jajajaja. I destacable, destacable, el “momentazo Chiang Rai Torrente in the night”...quin festival de nit!!!jajajajaja.
Després ja vam abandonar Tailàndia per Chiang Khong , i vam creuar pel pas fronterís de Huay Xai, per endinsar-nos al magnífic país de Laos. Uns 4 dies vam estar a Luang Namtha, on varem poder fer un trekking pel forest, una mica light i fangós, i altres dies vam agafar un motiko i vam anar pels diferents poblats...quins paisatges, quan de verd, i quina quantitat d’arrosals. Genial i més recomanable que agafar quelcom per agencia.
Un d’aquests dies en moto, vam anar a un restaurant sobre un estanc d’aigua,on en acabar el magnífic fish que ens van preparar, hi havia Karaoke...ja no us explico més, la que vam liar, entre lao lao i lao lao (whisky laosià), va ser molt gran. Tinc la gravació!!!
I després cap a la afrancesada i fashion ciutat de Luang Prabang ens vam dirigir. El trajecte per arribar va ser tot una odissea de 9 hores , amb pana inclosa, però aquesta ciutat és de parada obligatòria. És encantadora i molt acollidora, quines posades més elegants i d’estil colonial, quin ambientàs al carrer principal, i que gran és anar a jugar a Bolos a les 2 de la matinada!!!jajajajajaja...Otro momentazo in the night. A Luang prabang m’hi podeu trobar si un dia desapareixo!!!
I ara per la capital, Ventiane, ens belluguem....
Bé, desitjo que tots també estigueu gaudint de les holidays... i fins la propera!!!.
Petons,
Luichi

domingo, 9 de agosto de 2009

Des de Laos crido ben fort: …Dani et recordaré per sempre!!!


Ahir cap a quarts de dues de la matinada, vaig rebre un sms del meu estimat Emili, “tete, Jarque ha mort d’un atac de cor!!!. Com a perico d’arrel, i encara que no ho fos, la noticia em va deixar glaçat. Que injusta és la vida, i que poc la sabem gaudir i valorar m’entres la tenim. Tot i que el cas del Dani era un exemple a seguir. Jove i veterà a la vegada, discret i sincer, i com no una persona que es va dedicar amb felicitat, professionalitat, humilitat, treball dur, i lideratge, a defensar els colors d’un club que per ell ho va ser tot.
Dani, el destí no t’ha deixat lluir la senyera al teu braç, i demostrar perquè havies arribat a ser el capità de l’equip, però els que t’hem vist des de els inicis, ho sabem perfectament: un magnífic central, i un exemple del nostre eslògan, la força d’un sentiment!!!.
Avui és un dia molt trist, però et tindré sempre en el record!!!. Has estat molt gran allà abaix a la defensa, i encara haguessis estat millor!!!. I de tot cor desitjo, que aquest nadó que ha de venir, que de ben segur portarà sang blanc i blava, pugui d’aquí uns quants anys homenatjar-te amb la nostra samarreta, i que al nou estadi es torni a sentir: Jaaarque...Jaaarque!!!..
...Dani Jarque, la força d’un sentiment...Sempre en el record d’un perico...

Lluís

martes, 4 de agosto de 2009

Nepal maniàtic for ever…i ara toca el sud est asiàtic!!!







Ja he deixat enrere 21 dies al Nepal, un país que m’ha fascinat i on he pogut experimentar sensacions i vivències úniques en el devenir de qualsevol ser humà...o extraterrestre!!!. A part de la mega aventura per l’Everest, que ja es va ben merèixer l’escrit anterior, destacar Kathmandu city. El seu ambient muntanyenc, la seva constant activitat, i el bon rotllo que es respira, fan que es converteixi en una ciutat molt agradable per estar-hi, i profunditzar en ella.
Pokhara, té un altra vessant, gaudir de la tranquil·litat i relax, que només el seu propi paisatge ja t’ofereix, i com no, poder experimentar que son els famosos monsons!!!. Nosaltres vam estar 4 dies suportant aquestes típiques pluges, però l’encant del seu llac, la varietat de vegetació, i en ocasions les vistes privilegiades a l’Anapurna, no et deixen més que sentir-te feliç i gaudir del moment i de la ciutat. Per conèixer més la seva cultura i tradicions, val la pena fer una mica “el granujilla de noche”, jajajaja.
Patan i Bhaktapur, son dos ciutats de la vall de Kathmandu, que bé es mereixen més temps del que els hi vam dedicar. Tenen unes edificacions típiques nepaleses molt interessants, amb unes places Durbar per al·lucinar. Es respira molta tradició i cultura de país.
I dir-vos que......Hi tornaré!!!...Nepal m’ha captivat!!!...
I des de el passat 31 de Juliol ja estic per Tailàndia, concretament hem passat 3 dies a Bangkok, gaudint dels magnífics massatges i de l’ambientàs que produeix per si sola aquesta gran metròpolis...uff!!!jajajajaja...s’ha de viure!!!. Sort que per anar al Japó tornarem a passar per Bangkok, jajajajaja.
Ja hem pujat cap al nord de Tailàndia i hem passat dos dies a Chiang Mai, flipant amb els mercats que munten aquesta gent!!!....Visca les imitacions!!!
I en aquests moments ens trobem a Chiang Rai, en principi passarem uns tres dies visitant els seus voltants, i ja agafarem la directa per passar-nos la resta de l’Agost com autèntics supervivents...farem LAOS sencer, i si dona temps part de Cambodja!!!.
Us seguiré informant amics, tot i que a Laos és una incògnita lo de Internet, ja que és un país molt rural i la nostra missió també serà visitar els llocs més insospitats. Tot i així per poc que pugui donaré senyals de foc!!!.
...ah!!!...que m’oblidava...Gràcies al Youtube, he pogut veure i emocionar-me amb la gran inauguració del nostre camp!!!....VISCA L’ESPANYOL!!!...Avui Chiang Rai és perica!!!
Us estimo,
Luichi