…el “nou luichi” es consagra a la terra dels RAPA NUI!!!...ja s’està tallant un nou moai amb el seu perfil!!!...

TE ARA o RAPA NUI (Illa de Pasqua)
No es así, las estatuas son lo que fuimos,
somos nosotros, nuestra frente que miraba las olas,
nuestra materia a veces interrumpida,
a veces continuada en la piedra semejante a nosotros.
Pablo Neruda

…doncs tal i com ho heu llegit a l'anunciat!!!, des d’un dels territoris més aïllats del nostre planeta terra, m’he consagrat com un autèntic Luichi-Rapa Nui “Orejas largas”!!!jajajajaja... Tota la seva sorprenent i mil·lenària cultura, la seva bellesa paisatgística, els seus misteris, i el més important, la “riquesa” del seu poble, m’han captivat enormement!!!. En aquesta terra he aprofundit força, i deixo unes arrels que espero veure com floreixen en un temps no molt llunyà.
Hi hem passat 7 dies, i qui vulgui visitar l’illa per veure els Moais i els altres punts d’interès, amb dos dies en té prou, però qui vulgui aprofundir i endinsar-se en la societat Rapa Nui, convivint amb ells, 7 dies son poquets... molt poquets. Nosaltres de la darrera forma ho hem pogut fer, i ha estat una de les vivències més xocants i intenses de l’around the world.
Per no variar, sense cap pla concret per allotjar-nos, varem arribar, però aquí pots anar a viure amb les famílies, i nosaltres varem anar a parar a casa de la Sra. Teresa Araki. Ella i la seva família(foto) ens han acollit d’una manera sensacional, i hem pogut compartir taula i vetllades nocturnes úniques, escoltant tota la vida i orígens Rapa Nuis de la mestressa i els seus. Es podria escriure un llibre i probablement seria un èxit, però la vida d’aquesta humil família els hi pertany a ells i als seus avantpassats, i si es presten a explicar-t’ho ja et pots considerar un privilegiat, callar, escoltar, i gaudir moltíssim.
Als pocs dies d’arribar i situar-nos, vam rebre una magnífica noticia, aquell mateix dia es feia un referèndum a l’illa per l’aprovació d’unes normatives reguladores del poble Rapa Nui enfront de l’amenaça constant que pateixen per la colonització dels “continentals”( és així com anomenen als xilens). És molt més dens d’explicar però ja us ho trametré quan arribi, ara lo important de la cosa és que ens vam dirigir a on es feien les votacions i vam poder compartir amb ells més de 3 hores de reivindicacions i parlaments de la branca més independentista Rapa Nui. Tot un agermanament Rapa Nui – Catalunya, que ens va nodrir d’informació directe, i ens va fer sentir-nos un més d’ells, i reclamar la legalitat de la llibertat d’aquest poble. Tot un “momentazo”.
També passejant per la zona d’ Hanga Roa, varem voler consultar si es feia submarinisme, ens varen derivar cap a la “Orca”, allà una altra gran experiència... el seu propietari és l’entranyable Henry Garcia, un francès afincat a l’illa fa mes de 30 anys. Fins aquí res d’especial, però la xerrada és va allargar, i el personatge resulta que va ser un dels 8 cooperants que formaven part de l’equip de treball del Calypso d’el capità Jacques Cousteau...Una passada, un tio molt autèntic i amb molta batalla a les seves esquenes (foto).
I per emmarcar, els soparets i les llargues sobretaules parlant de política i moltes altres coses, a la Taverne du Pecheur, un restaurant molt familiar, dirigit per una autèntica Rapa Nui, la Lisa, i un francès, en Gilles, que ja es sent també un rapa Nui més...el que fa el matrimoni!!!. L’última nit ens vam quedar sols xerrant amb la Lisa, i va ser tan genial que del tard que es va fer ens va haver de portar amb el seu jeep a casa!!!...Una dona amb una força interior envejable, transmet una energia pá fliparla!!!. Ens tornarem a veure ja que la seva germana m’espera!!!jajajajaja...ojalá!!!.... Com rèiem parlant d’això!!!...Entranyables moments.
Seguint amb la nostra introducció a la cultura i societat Rapa Nui, una altra cosa que ens va agradar fer és anar a veure la pel·lícula produïda a l’any 1993 pel Kevin Costner, Rapa Nui. Molt recomanable per fer-nos una idea del que va passar en aquella misteriosa illa. Al sortir em vaig sentir un rapanui orejas largas més, i em vaig penjar d’un arbre!!!jajajajaja.....l’arbre tenia tals punxes que la meva mà va quedar retratada!!!...quin mal nanos, però és que en això no canviaré mai...que burrote!!!jajajaa.
I una de les persones amb més autenticitat i seny que vam conèixer va ser la Mª Socorro (foto). Una rapa Nui de 70 anys, però amb una canya a sobre que fa que els hi doni mil voltes a molts. Vam dinar plegats al xiringuito de la seva jove, i va ser tot un altre “momentazo” escoltar les seves paraules. Allà vaig guanyar una tercera avia!!!. El seu penjoll, de hueso de cavallo, que em va regalar el portaré fins que desaparegui per si sol!!!. Una dona única, sempre la portaré en els meus pensaments!!!.
I us preguntareu... i que hem visitat???.....Doncs gairebé tot el que és possible. Però aquest cop ja us ho concretaré quan arribi. Ara vull que feu un exercici... mireu les fotos que he penjat i sense jo explicar-vos res observeu i entreu als misteris d’aquesta illa. Relaxeu-vos, i deixeu que pels ulls us flueixi tot el misticisme d’aquestes gegants figures anomenades Moais, fetes com a culte als seus avantpassats, i que un cop les tens davant...ufffff......quin momentaaaaaaaaaaazo!!!.
Rapa Nuis, el “nou luichi” lluitarà per la vostra causa, si més no, allà on vagi farà conèixer quina és la vostra situació real...
...m’heu fascinat com a societat, heu fet que em sentís més a gust que mai amb mi mateix, m’heu donat companyia, amor, pau, força, energia,....
Per això, i la magnífica illa que teniu, em dec amb el deure de tornar....Si no puc físicament, serà amb la meva ment....Molt dies us tindré a prop, segur!!!....Que el vostre deu creador Make Make us protegeixi i aconseguiu, amb la vostra unió, allò que és vostre i mai hauríeu d’haver perdut....la LLIBERTAT!!!.
...Sempre.... “TE ARA”....” TE ARA”...”TE ARA”...

I ara que?????....doncs ja hem començat l’aventura sud americana. Des de Xile, Valparaiso, us escric aquestes paraules....
Ja us explicaré, però portem 5 dies i això promet molt!!!
Us estimo molt, salut i força per aquest últim més i mig que em queda!!!.....que ja vengooooooo!!!jajajajaja.
Luichi