...des de el país del sol naixent...El nou Luichi us explica com es sent després d’arribar gairebé a la meitat del viatge...

Em ve molt de gust explicar-vos, a tots aquells que heu tingut la santa paciència de seguir-me, com em sento després d’haver assolit l’equador del viatge. Ja van 3 mesos, i el que queda si deu vol!!!jajajaja
...doooooncs.....FELIÇ i més content que un gínjol!!!jajajajajajaja
Hi ha gent que no donava un duro per mi, ni una pesseta, i feien apostes sobre el dia que tornaria, i fins i tot va guanyar el que a Orient Mig ja m’entornava. Doncs dir-los que era normal, no em coneixien prou, i no els hi guardo cap rancor, al contrari, però els convido a reflexionar sobre les seves vides i que es facin la pregunta de si son feliços i es senten realitzats. Desitjo de tot cor que la resposta sigui afirmativa, en el meu cas dir-los que aquest viatge m’està fent sentir feliç i em sento més realitzat que mai. Sempre podré dir que almenys durant uns mesos de la meva existència em vaig donar el luxe d’entrar en el món dels afortunats de la felicitat, i vaig tenir els pebrots, perquè s’han de tenir, de prendre la millor decisió personal, i sense cap interferència, de la meva vida.
I a part del que ja us vaig escrivint de cada país al blog, m’agradaria dir-vos quins son els “altres” moments que em fan feliç i m’han fet emocionar moltíssim al llarg d’aquests 3 primers mesos.
..Allà va...
Moltes tardes-nit les passo amb el meu ordenadorcillo a Internet, i son inoblidables....El que primer faig és connectar Flash Fm en directe. El que fa la tecnologia. A l’altre part del món i escoltant l’emissora que més m’agrada. Amb els cascos i sentint aquesta meravellosa emissora energètica, em començo a emocionar quan llegeixo els e-mails i escrits que em feu tots els que em seguiu. Totes aquestes mostres d’estimació i suport incondicional, de família i amics, son brutals, i no us podeu ni imaginar el que m’han ajudat. No us ho podré agrair mai, de debò...És tot un momentazo. Alguns em feu plorar i tot, malparits!!!jajajajaja. Visca el blog i el Hotmail, dues eines de comunicació que en cada cas els hi poso cara i ulls i us sento molt a prop meu, i em feu sentir immensament feliç!!!
Mentrestant, algun dia, em sona l’Skype....generalment son els meus magnífics pares. Quan accepto la trucada i connectem les webcams, el cor em va a mil, i quan tinc al matrimoni De Simón en pantalla ampliada,és una de les vivències més meravelloses del món. Tenen una cara de felicitat...Tot pel seu fill. Segur que pateixen, però en aquell moment tot és joia i alegria. Sou molt grans pares, quins supporters!!!. Aquests moments ens faran més forts, no ho dubteu!!!. Amb la resta d’amics, quan ens hem connectat-xatejat, també ha estat una experiència nova i genial. La distància remou moltes coses i en el meu cas sempre son bons records amb vosaltres. Emociona moltíssim, de veritat.
Altres dies també truco al “inhumano” del meu germà Jordi, i el moment és entranyable. Sempre quan despenja i sap que soc jo, el crit d’alegria arriba a qualsevol part del mon. I en Ferran, el gran, sempre treballant, fins i tot m’ha enviat un e-mail....històric!!!. Els dos teniu pensaments diferents sobre aquesta aventura que he fet, però esteu demostrant ser collonuts!!!. Els escrits dels meus tiets i de la meva cunyada per emmarcar!!!
Altres moments entranyables son les estones de carretera i de tren, que han estat moltes. Vas veient el paisatge i és tan relaxant, a partir de les 4-5 hores ja no tant jajajajaja, que et sents un autèntic privilegiat i una persona lliure.
I,com no, un altre moment de joia son les "baralles" físiques amb el meu brother Kitos!!!jajajajaja....Cada matí fem un Cabeza contra cabeza.....com els búfals!!!...i ens traspassem i carreguem d’energia pel dia que ens espera...És també un momentazo, i després de 3 mesos aguantant-nos és per emocionar que encara cap dels dos hagi derrotat a l’altre!!!jajajajaja. Sempre acabem en taules....Estem “inhumanos”tete!!!.
Per tot això, i moltes altres coses que em reservo per la tornada, val la pena continuar amb aquest viatge i seguir experimentat el que és la felicitat i la realització d’un mateix.
Us estimo molt a tots...
Luichi