...Australia, poc temps per poder-te descobrir...

A qualsevol que li digui que he visitat Australia, el sisè país més gran del món, en només 12 dies, em dirà que probablement m’he perdut moltes coses, i segur que és així, però en aquesta volta teníem altres prioritats, i aquest país és per estar-hi mesos i amb un altre tipus d’objectius.
L’arribada a Sydney, on hi hem passat 6 dies, ens va sobtar força, ja que ens esperàvem una ciutat moderna i espectacular, tal i com ens la mostren els mitjans de comunicació sovint, i resulta ser bastant al contrari. A excepció de la zona de Darling Harbour, que està força modernitzada, i de l’ambientillo que es respira al centre, la ciutat té quatre gratacels foscos i mal distribuïts, i la badia, que podria ser una preciositat per la seva disposició, ha patit una massificació de cases i edificis poc estilitzats, que la fa força “hortera”. Em sap greu ser tan sincer, però de dia és una ciutat molt mediocre, i de nit, tot il·luminada, impressiona i és converteix en fantasia, però aquest maquillatge nocturn de llums i colors el poden fer moltes ciutats...això és fer trampes aussies. Caldria que els governants recapacitessin i li fessin una cara nova a la que podria ser una ciutat marina encantadora!!!. Està caient en la decadència i això a la llarga els hi passarà factura. Dir-vos només com exemple, que el seu símbol de la ciutat, l’Opera House, es va construir al 73, i de dia es veu deixat, per no dir altres coses. Una autèntica llàstima, ja que el disseny encara és innovador...
Pel que fa a la seva gent, hi ha una barreja digne de veure, en un carrer cèntric com pot ser Pitt St, pots trobar-te en un semàfor a un britànic, un indi, un xinès, un japonès, un italià, un argentí, ....menys un aborigen qualsevol!!!....Hi ha una barreja tan gran de nacionalitats que descol·loca, i segons on estiguis et fas la pregunta de quin país estàs visitant. Però son gent molt divertida i que viuen també força happy i sense complicar-se gaire l’existència.
Una experiència divertida que hem viscut, és la de veure un partit de rugby en un Pub ple d’australians. Era un Broncos- Dragons. Jo em vaig posicionar a favor dels Broncos, i cridava com ells, que bó!!!...El Marc em deia: - com s’aixequi aquella mole de l’altre equip, només de bufar ens fot fora del local!!!jajajajajaja..... Quin fart de riure, i quina passió per aquest esport...i que bona és la Carlton bier!!!
I com a experiència única, top pel “nou luichi, i un cop més inimaginable fa uns mesos, el haver tingut el privilegi de participar en la Run Bridge de Sydney, una cursa de més de 9km que travessa pel pont de la badia, passa pels jardins botànics, i acaba a la Opera House. Espectacular!!!. La meva primera cursa en serio, i vaig fer marca personal, 50 minuts!!!. L’arribada a meta, amb milers de persones aplaudint, i al costat del maratonià Kitos, va estar un cop més una vivència inoblidable. Estimats runners i supporters de runners de la secta: Uri, Roser, Xavi, Laia, Kike, i Txellis, us vaig sentir més a prop meu que mai!!!.
També l’excursió a les Blue Mountains, als voltants de Sydney, quedarà en el meu record per dues raons. La primera perquè vam tenir l’oportunitat de veure els famosos Cangurs!!!, tenir-los davant es tota una vivència, i veure la seva forma peculiar de desplaçar-se una passada. I la segona perquè vam conèixer i vam passar una estoneta agradable amb el periodista Arcadi Alibés i la seva parella. Molt macos, i des d’aquí ja que ens van demanar les adreces del blog, els hi envio una forta abraçada i segur que si ens tornem a trobar serà en una marató d’algun país, no?!!!jajajajaja. La resta de l’excursió,pufff.
Després vam posar rumb cap a la zona central, a Uluru. Durant 3 dies hem pogut veure la famosa Ayers Rock i les The Olgas. La veritat és que presenciar la sunset de la roca és tota una experiència. El contrast de colors que s’origina amb l’impacte del sol, és una meravella de la naturalesa digne de presenciar una bona estona.
I hem acabat els últims dos dies a Alice Springs, per poder veure una mica dels aborígens d’Austràlia, o millor dit dels autèntics Australians!!!. Son una de les races més antigues del planeta terra, i els tenen en unes condicions lamentables. Com si fossin una reserva perillosa a extingir. M’abstindré de fer comentaris, però cadascú té un passat, i aquest passat és històric. Voler ocultar-ho és llastimós, i diu molt de quin tipus de colonitzadors ho han dut a terme. Un altre país i una altra injustícia viscuda, on hem arribat i a on anirem a parar en aquest món que només es mou per façanes, interessos i egoismes!!!.
Bé, si torno algun dia a aquest país, tot i que no m’ha acabat de convèncer, serà per anar a Darwin, a visitar a la meva amiga Zumel, que m’ha quedat pendent per un tema temps i m’hagués fet il·lusió, i segur que amb ella hagués intensificat més aquest país. Un altre cop serà si es pot.
I ara que toca!!!..Doncs demà volarem d’Alice Springs cap a Brisbane, per aterrar el mateix dia a Auckland, Nova Zelanda.
Allà el més probable és que lloguem una caravana per recórrer durant 17 dies i de nord a sud la fantàstica illa.
Estimades foques i balenes que vengooooooo!!!!jajajajaa...

Us segueixo estimant molt amics, i encara que a la majoria no us agradi, avui em ve molt de gust cridar ben fort....Visca l’Espanyol!!!, que tenim un camp que segons el De Simón pare, és la repeeeeeera!!!...La Força d’un sentiment around the world!!!
Luichi