jueves, 27 de agosto de 2009

LAOS ÚLTIMA PART: LAOOOOOS, QUE DIFÍCIL ÉS DIR-TE ADÉU!!!... Tot un país selvàtic...però Cambodja m’espera!!!







Continuant per Laos, a la capital Ventiane varem passar 2 dies més, i a part del tour d’un matí; on varem veure coses interessants com un altre Buda estirat, una de les pagodes més impressionants, i el pont de l’amistat; no hi ha gaire cosa més. Això sí, un cop més, te la preciositat del Mekong sense explotar. Inversors, veniu a fer calers i comenceu a posar “Restaurants amb encant” a la vora del riu!!!. Ah!!!, i quan us trobeu amb el Marc al Desembre, pregunteu-li que vol dir quan a Ventiane et diuen Follow, Follow, jajajajajaja.
De Ventiane varem agafar la directa cap al sur, Pakse. Una altra experiència divertidilla, deu hores amb un autocar nocturn amb una suite del copón!!!. D’aquí al final ja no sé que més em pot tocar viure!!!.
Pakse, es una ciutat que no té res de res, però serveix com a ciutat dormitori, per poder visitar els seus voltants. Destacar l’altiplanicie de Bolaven, un paisatge ple de bosc, cascades, i plantacions de Café, on vam tenir l’oportunitat de visitar diferents grups ètnics, i també l’excursioneta a Wat Phu Champasak, un dels jaciments arqueològics més impressionants de Laos, on per arribar-hi s’ha de creuar el riu mekong, amb cotxe inclòs. Tota una aventura apujar-se a lo que li diuen transbordador!!!.
I per últim, però amb diferència lo més espectacular, hem passat 5 dies a Si Phan Don , a les Quatre mil illes, concretament a Don Khon i Don Det. Dues illes que m’han deixat apassionat. Entrellaçades per un pont ferroviari en desús,ens hem pogut moure amb una bicicleta “Happy flowers”. És perfecte per perdre`t per aquestes dues preciositats. Hem pogut gaudir del tot poderós riu Mekong en la seva màxima expressió, d’una immensitat de palmeres i cocoters, de la companyia de la família “same-same”, de la magnifica visió des d’un bot dels dofins Irrawaddy, i d’ un bungalow amb terrasseta i vistes al riu que ni us explico...i per uns 5 eurillos la nit!!!....ah!!!, i he dormit acompanyat....acompanyat per escarabats i sorolls mil!!!jajajajaja. Tot i així, una meravella del món!!!.
Doncs aquí s’acaba Laos, i avui m’agradaria enviar una forta abraçada al nostre estimat Tomàs. Fa dos dies que ens vam acomiadar d’ell, i la veritat és que va ser força emotiu. Amb ell hem compartit aquest més de vacances d’agost, i hem fet “migues”, boss!!!jajajajajaja. Ens veiem l’any que ve al transsiberià!!!. Un plaer haver conviscut amb tu les diferents experiències i aventuretes!!!
I també una fortíssima abraçada amb petó gegant inclòs per la Montse, la mare del Marc. Està passant per un moment de salut delicat, però el primer “round” l’ha superat amb nota, i això és molt bona noticia. Endavant i molta força per ella i pels seus estimats!!!. De moment, jo l’únic que puc fer és recolzar i animar en el dia a dia al seu fill, que en la distància està patint lo seu.
I ara dir-vos que ja estem a Siem Reap, Cambodja. Els temples d’Angkor m’esperen...ja us explicaré.
Petons,

Luichi

3 comentarios:

  1. Hola Luichi!!!
    Quans momentazos que hem passat plegats, per fer-ne un llibre d'anecdotes...
    Quina passada de vacances, que buda us ho pagui als dos amb una llarga vida!!!
    Controla al loco que no enbogeixi de tan viatjar around the world i es que a cada pais vol muntar un negoci diferent, jajaja...

    Una forta abraçada,

    Tomàs

    ResponderEliminar
  2. Tete!

    Tú si que ets LAOS-TIA...sometimes...em sembla que us estic veient per un foradet...i començo a somriure.

    Així que follow-follow, ñaka-ñaka y chumba-chumba...gaudiu com a bojos i sigueu inmensament feliços (i feu-me un mail amb "la cara B" del viatge)

    T'estimo tete, una forta abraçada i que la fuerza os acompañe...pero recordar, el lado oscuro es poderoso...ja,ja,ja!!!!

    Tomàs, records i vaya tres que us heu juntat...;-)

    ResponderEliminar
  3. Eiii Luichi!!! Qué cara de felicidad en la foto del bote... jajaja....
    Se nota que lo estáis disfrutando!!!
    Suerte en Camboya aunque por lo que veo ya es vuestra compañera de viaje ;-)
    Un besazo desde Hospi

    ResponderEliminar