El “nou Luichi” reflexiona abans de donar la benvinguda a l’Índia…

Fins al moment porto tres setmanetes on he pogut gaudir de l’experiència de visitar, amb una més que acceptable profunditat, el “Middle East”, però sent realistes, fins ara ha estat un viatget de vacances com molts de nosaltres fem cada any. El kit-kat però, s’allarga, i estic impacient per veure quina serà la meva resposta. Avui no torno sinó que segueixo marxant, i espero amb impaciència l’impacte que de ben segur em proporcionarà l’Índia.
L’Orient Mig no havia de ser l’inici, el sud de l’África ens esperava, però veient el caos que s’ha originat degut a la Copa Confederacions, i l’enorme satisfacció que m’ha produït aquesta zona, he de dir que ha sigut un encert. Aquesta gent mereix tots els respectes, i son força hospitalaris, i sovint al nostre país no es transmet la realitat d’aquests països. I que consti que jo l’any passat a Egipte, i la Marta i la Lorena ho certificaran,jajajaja, vaig menysprear al mon àrab, islàmic, musulmà i jo que sé més. Gairebé un any després he de dir: Síria, Líban, Jordània, sou la repera!!!, gràcies per deixar-me passar uns dies a la vostra terra.
Un cas a part son Israel i els territoris Palestins. Seré breu, perquè diuen que “el mejor desprecio es no hacer aprecio”. La ciutat santa de Jerusalem és única i si un s’ho pot permetre no pot marxar d’aquest mon sense haver passat uns dies allà, però les relacions humanes i el tracte al turista és lamentable, tot i que excepcions hem trobat. Viuen tancats en el seu món de conflictes i males relacions, i la por els fa ser prepotents e insuportables. A les fronteres millor que tremolis, nosaltres 6 hores vam estar esperant, amb un interrogatori policial decadent. Dels jueus colons, rabins, o el que siguin, amb tot el respecte, dir que E.T era el King de la comunicació en comparació amb ells. Son l’atracció del país per la seva vestimenta, físic, forma de desplaçar-se... però de bondat ná de ná!!!. Quina llàstima. Com va dir el Marc al sortir de la frontera...The Last Time in Israel!!!.
D’anècdotes ja en comencem a tenir, i a part de les que ja he explicat en els escrits, em quedo amb el sopar picnic de super al Palm Hostel de Jerusalem, una imatge oKupa per la posteritat, amb el momentazo cenita con vino de Jordània a Jerash (..quin globo...),i el que fa viatjar, ahir em vaig tragar la pel·lícula “Transporter 2”, en anglès i subtitulada en àrab....toma ya!!!jajajaja.
Pel que fa a temes més íntims, per dir-ho d’alguna manera, evidentment que us trobo a faltar family i amics, però els vostres e-mails, comentaris al blog, i connexions al Skype, em fan portar millor aquest apartat, i tenir-vos molt presents. Una única llicència: Papitus, cuida’t molt i el dia 6 tot anirà de puta mare, positivisme i molta força, aquell dia no hi hauran distàncies i el meu petó al despertar-te rebràs.

Petons,

Luichi.