El començament a Síria...L’escapada al Líban...La sorpresa de la preciosa Jordània i el recolliment a Jerusalem

Ja ha començat l’aventura i aquestes primeres setmanes han estat molt intenses. El shock del canvi de vida no m’ha deixat ni temps per escriure. El primer dia a l’Aeroport de Damasc ja ens van posar problemes amb el visat, gairebé ens fan tornar, ens va donar per riure, que bo si de matinada ens presentem un altre cop a casa…Es va solucionar i cap a Síria faltava gent: Damasco, Aleppo, Palmira, Crack des Caveliers, Apamea, Maloula, Bosra,…i l’experiència de compartir ruta amb l’inserso Portuguès( un jutge “telita” de les Azores, el nou Miranda, el profe “golpecitos”,…etc. Que bo, resulta que aquests dies he tingut que fer de traductor al Marc!!!.
Les distàncies han estat llargues, i ja he començat a patir els sotracs de l’autocar, les velocitats que agafen, i fins i tot un mini accident. Que genials son les becaines de després de dinar a l’autocar, amb babeta inclosa. Les primeres pixades de riure importants ja han caigut amb el tete Marc, degut a la sordera del Hany, i al “manicomi” que ens ha acompanyat en aquesta primera setmana.
A partir de llavors, ha començat el viatge de debò, i com som més xulos que ningú, 3 dies al Líban hem passat. Beirut, Byblos i Baalbek. Una experiència intensa, amb un primer destí per dormir “pá cagarse la burra”. Però valor i ganes li vaig fotre i al final en aquell antro de conya vaig dormir!!!. Destacar que Beirut és una ciutat amb molt d’encant, té el contrast dels edificis malmesos per l’últim atac Israelià al 2006, amb un passeig marítim impressionant i amb molta riquesa. La segona nit de Beirut, quan ja estàvem dormint, vam començar a sentir unes explosions, ens varem aixecar de cop....cagats...i aquell instant al balcó va ser molt heavy, ens pensàvem que la ciutat estava sent bombardejada. Al final el reflex en l’edifici d’enfront d’uns focs artificials, ens va fer pixar de riure. Quina cangela, i que xalats en aquesta ciutat fer focs per la nit un dimarts!!!. Goodbye Beirut, però tornaré.
Jordània, ha estat l’autèntica sorpresa fins al moment. Quin país més fantàstic. L’arribada va ser a Jerash, una ciutat al nord, on el primer pensament va ser, aquí dormo al carrer!!!. Doncs als 10 minuts de caminar amb les motxilles, a un taxista vam parar, i el bon samarità se’ns aparegué. Aquell bon home ens va portar a un hostal de conya i se’ns va oferir per fer-nos de transport durant els dies que estiguéssim a Jordània. Vam negociar preu i fet, el Hassan ha estat 4 dies amb nosaltres, i un amic hem deixat. Com hem rigut amb ell, i amb el meu anglès. Tot un personatge a l’edat de 55 anys i 6 problemes, jajajajaja. Amb ell hem gaudit de la magnífica Ciutadella de Jerash, de l’experiència única de flotar al Mar mort, de caminar més de 6 hores sense adonar-te’n veient lo brutal que és Petra, de reflexionar al Mount Nebo, com si de Moisés es tractés, i de la flipada de dormir en una tenda, al mig del desert de Wadi Rum, amb uns Beduins. Més tirats impossible, i per l’antic Luichi impensable, però ho vaig fer, i ara estic orgullós d’haver pogut veure l’infinitat d’estels gairebé a sobre meu. Emocionant.
Varem baixar al Sur, al Mar Roig, Aqaba, i aquí ens varem acomiadar del Hassan. Tres dies hem estat fent relax i desconnexió. Una altra experiència per flipar: He fet submarinisme, Diving pels experts, jajajaja. Very Nice. L’Snorkeling és de mariquitas!!!. Veure la fauna marina i la barrera de coral d’aquesta part del Mar Roig, ha estat, tot i que quan em van posar la bombona gairebé em faig caqueta, genial!!!
Ara estem flipant amb l’última parada, Jerusalem. Amb molt de significat per mi i la meva família. Una ciutat santa amb una barreja de cultures excepcional. El Sant Sepulcre m’ha deixat sense paraules, tot oració. Els jueus, sense comentaris...
I d’aquí 3 dies... a per la India, vamos que nos vamos!!!....Ah!!!, i mil gràcies a tots aquells que m’heu enviat e-mails, i m’heu anat donant suport. No sabeu lo maco que és llegir un comentari d’un amic a la distància. Us estimo.
Luichi