...Galápagos...la darrera super meravella del món mundial i de l’Around the World!!!...Quins dies més fantàstics, deeeeu meeeeu!!!..Ufffff!!!!...

...Intento tocar de peus a terra i encara em costa, això del creuer i l’aventura per les illes Galápagos ha estat el millor dels finals, millor impossible. Però no només per haver experimentat la diversitat i espectacularitat de la seva fauna, sinó també per la convivència viscuda durant aquests dies amb la inoblidable tripulació de l’Archipell -Journey III, un catamarà d’uns 27 metres que gràcies als seus entranyables integrants, m’ha fet reviure com mai la meva passió per la nàutica. Un dels seus capitans, en Paul, ja em reserva un lloc si convalido la meva titulació!!!jajajajajaja...no ho descarto!!!.
L’arribada a Galápagos va ser planejant sobre l’aeroport de l’illa de BALTRA, on des d’allà un Ferry ens va portar al sud de l’Illa de SANTA CRUZ, a Puerto Ayora. Allà ja va començar la flipada, que ens va acompanyar durant vuit jornades per l’oceà. El Warm up ja va ser intens, caminar entre les primeres Iguanes marines és tot un “momentazo”, i la tendresa de les primeres tortugues gegants, és digne d’experimentar. Una llàstima no poder veure la star, Tortuga George, estava amagadota. Jo que volia veure com és la descendència del meu germà Jordiet!!!jajajajaja

Un cop aquest inici, a l’embarcador ens van venir a buscar unes zodíacs, amb els genials patrons Diego i Jofre, i cap al catamarà ens vam dirigir. Presentació, una mica de “globo” pel balanceig, i a zaaaaaarpar tota la nit!!!.

Pels que no ho coneixeu dir-vos com a introducció i molt resumidament, que les illes Galápagos es troben a gairebé 1000 kilòmetres de distància de la zona continental. La majoria de la flora i fauna allí presents, son endèmiques, lo que fa d’aquestes illes un dels pocs paradisos a gaudir encara en el nostre maltret planeta. És un dels parcs nacionals més famosos del món!!!. És sorprenent observar els misteriosos túnels de lava volcànica, les àrees de busseig amb tot tipus d’espècies marines i de diferents colors i forma, i els internacionalment coneguts, animals prehistòrics!!!. Una altra de les meravelles de les illes, son sense cap mena de dubte, les seves aus. En un clima subtropical, aquestes magnífiques illes, esclaten de vida natural!!!...Fascinant!!!.

Després d’aquest primer dia amb una nit “mogudeta”, el segon dia a l’illa de la ESPAÑOLA vam arribar!!!. Des de Suarez Point, vam poder gaudir dels primers “carinyosos” Sea lions (quina diferència de caràcter amb els de Nova Zelanda!!!), de les Iguanes marines, dels Piqueros de Nazca, dels ocells tropicals, dels Gavilans, i d’algun que altre Albatro. Un cop passat l’obligatori “siesta time” a coberta, ens varem relaxar per la Gardney Bay, una extensa platja de sorra blanca i color marfil plena de lleons marins i tortuguetes a l’aigua!!!. Una preciositat. Una mica d’snorkelling i un altre cop a navegar. Abans però, vaig tenir un “pique” amb el mariner Jairo, va fer que em tires des de lo alt del catamarà, a uns 6 metres!!!jajajaja....Ell, amb 27 anyets i treballant allà no va tenir pebrots...Como para vacil·lar al nou Luichi!!!...ja...Després vam presenciar una simulació d’abandonament de l’embarcació, provocada també per un servidor ja que li vaig preguntar al capità Paul com es feia, i immediatament, rient, va fer sonar l’alarma i em va dir: –ahora lo veràs!!!...boníssim.

El tercer dia, ens vam llevar a la coqueta illa de SANTA FE. Per no variar, els matinaires lleons marins ens van donar la benvinguda, acompanyats aquest cop per les Iguanes terrestres, i des de la distància, controlant-ho tot, el king Gavilà ens donava les coordenades!!!jajajaja. Vam fer una mica d’snorkelling, però el temps nuvolat no va ajudar gaire aquest cop.

Abans de dinar varem posar rumb a la següent illa, SOUTH PLAZA. La tarda la varem passar rodejats dels seus característics cactus, i custodiats, un cop més, per les Iguanes terrestres i els lleons marins, que en aquesta illa agafen una espectacularitat brutal quan s’enfilen pels acantellats i es situen a dalt de tot com a autèntics reis del mambo!!!. Son de macos, i els seus nadons...ufff!!!

A mitja tarda, ja al catamarà va haver un altre simulacre, aquest cop de “hombre al agua”. Vaig poder apreciar l’eficàcia i preparació de la tripulació, però també petar-me de riure, i cridar ben fort:- Te queremos Diego, ánimo!!!jajajaja...El voluntari de “Hombre al agua”, va ser en Diego, un mariner preparadíssim i gran coneixedor de la fauna marina, però una mica entrat de pes, i veure’l fent aquell esforç per arribar al flotador va ser molt bo. Ell, el primer en actuar i en passar-s’ho teta!!!jajajaja.....”Momentazo”.
Fent-se de nit, i passant unes hores fascinants al costat del capità, ell navegant i jo explicant-li les meves aventuretes pel món, vam arribar a la següent illa, NORTH SEYMOUR... Va ser una estona inoblidable, i per uns moments vaig sentir al meu Papitus un altre cop més a prop que mai. La passió que tinc per la nàutica és només degut a la seva persona!!!.

A l’endemà, ja assolint el quart dia de navegació, vam llevar-nos força d’hora per poder veure com els taurons de bon matí passegen al voltant dels vaixells. Aquests eren grandets, d’uns dos metres, uffff....quina passada gent. Després a conèixer l’illa!!!. North Seymour, es diferència de la resta per la seva gran varietat d’aus, destacant principalment la convivència entre els anomenats Fragatas, i els que em van deixar enamorat, els Piqueros patas azules. Quina monada d’espècie!!!. Això sí, la papada vermella que mostren els Fragatas quan estan en “celo”, tot un espectacle

Havent dinat, i després d’haver passat per Baltra un altre cop, agafat 4 turistes més i canviar de capità, ja vam posar rumb, ara amb el capità Miguel, a la següent illa, BARTOLOMÉ!!!.
Aquesta illa destaca per l’espectacularitat de les seves formacions volcàniques. Les vistes des del volcà Bartolomé son impressionants, i fer snorkelling pel seu estigma, el Pinnacle Rock, és fascinant. En el seu fons marí ens vam trobar amb lleons marins, el primer pingüí, i fins i tot amb els taurons. Sort que aquests darrers estaven fent la becaina. Una sessió d’snorkelling per emmarcar!!!.

Després d’aquesta aventura pel fons de l’oceà, vam fer la tirada més llarga del creuer. 12 horetes navegant amb un temporal marí, que va fer que la nit fos entretinguda. Semblava que el catamarà s’estigués entrenat per les olimpíades de tombarelles!!! ...jajajaja.
Tot va acabar a bon port, o millor dit, llevant-nos el cinquè dia al Espinoza Point de l’illa conquistada per les iguanes més gegants que hem vist, la FERNANDINA. Ja només pel nom familiar, enamora!!! jajajajaja. Aquí les Iguanes marines més gegants, s’han fet les reines de l’illa. No son iguanes son GREMLINS dolents!!!. Gràcies al seu consentiment pots conversar una estoneta amb les més dolces cries de lleó marí. Impressionant quines caretes de babys!!!. Aquí també va aparèixer una nova espècie d’au, el Cormorà no volador... Ah!!!, i que m’oblidava!!!....Vaig poder veure per fi...una Whale!!!..Una balena, nanos!!!. Encara que només fos l’esquelet em va servir de consol!! Jajajajajajajajaja.

Ja per la tarda ens vam acostar a una altra illa, la totpoderosa, ISABELA!!!., que ens acompanyaria un parell de dies. Des de l’Urbina Bay, poca cosa a destacar. El tour per aquesta badia deixa molt que desitjar, poca fauna per no dir res, i poca vegetació. Això sí, el fart de riure que ens vam fer el Marc i jo per esbrinar a qui li fotia un tufet la samarreta que espantava va ser boníssim. Molt recomanable, però, l’snorkelling posterior. Banyar-te al voltant d’una tortuga gegant i lliure no té preu!!!...pá flipaaaaaarla nanos!!!. De tornada al catamarà, com de costum, la xerrada de gairebé dues hores amb el Juan Carlos, un dels enginyers d’abord i amb el ja habitual Jairo, va ser boníssima. Quina gent més maca i apassionada de conèixer allò que per recursos no els hi és possible!!!. Viatgeu amb mi, només faltaria!!!.

Al sisè dia, ja ben d’horeta, vam fer un recorregut d’una hora i mitja amb la zodiac “Dinghy” per l’Elisabeth Bay. Aquesta zona és força tranquil·la i silenciosa, recorda, salvant les distàncies, algun passatge del riu Mekong. Fent silenci i apagant motors, pots gaudir de l’elegant nedar de les mantes-ratlles, i de l’estilisme pronunciat de les tortugues marines. Tot això sota l’intensa mirada dels Pelicans, i dels “patosillos” Cormorans!!!...pobres!!!, no poden volar degut a que tenen unes ales que foten riure!!!. També els diminuts pingüins, necessiten més jalar carai, gairebé ni es veuen!!! Jajajaja.

In the afternoon i seguint per l’illa ISABELA, ens vam situar a Moreno Point. Envoltats per dos volcans, el Sierra Negra i el Cerro Azul, varem passejar s’obre una extensió gegant de lava volcànica, seca evidentment jajajajaja, on apareixen de tant en tant petites llacunes habitades pels Flamencs Galapencs. Aquest tipus de flamenc sembla més maco i és més acolorit que els vistos a Bolívia i Xile, serà per que aquests s’alimenten de gambes???...Segur!!!.
Dir-vos, que quan es va acabar el landing per aquesta illa de lava, ens tenien que venir a buscar les zodíacs, però del dia a la nit va venir un temporal marí amb unes onades brutals. Entrar a la badia on estàvem era de suïcides, però un cop les onades van ser menys intenses, els super patrons Jofre i Diego, van mostrar tot el seu coneixement i bon navegar, i en qüestió de minuts ens van treure d’aquell merder marí. Van surfejar amb les zodiacs. Genial!!!.
El darrer snorkelling a la costa d’aquesta illa va ser també molt emocionant, ja que varem poder submergir-nos amb més de 20 tortugues, una passada!!!.

Aquest mateix dia, el soparet va ser a les sis de la tarda, ja que seguidament havíem de començar la travessa cap a l’illa de FLOREANA, i tal i com deien les previsions, vam fer jumping in the boat, de les onades tan heavys el Marc i jo intercanviàvem els llits!!!jajajajajaja....quin mal d’ossos nanos!!!. Després de més de 6 hores de fiestecilla marina, tot es va calmar, i a l’especial FLOREANA ens vam llevar.

Setè dia: FLOREANA, FLOREANA...Aquesta serà de per vida la meva illa preferida!!!, i concretament Cormorant Point!!!. Des d’aquest enclavament vaig tenir amb tota seguretat un dels millors “momentazos” de l’Around the World. Estàvem de tornada del landing del matí, on principalment vam poder seguir veient flamencs galapencs i els últims sea lions, quan des de popa el Mauricio va cridar fortíssim:....-Orcas, Orcas,....Killer Whales...Killer Whales a estribor!!!...No era època, no estava previst, feia uns 8 anys que la nostra tripulació no en veia, i per tant el cor em va anar a mil, la meva il·lusió màxima es feia realitat!!!. Vaig mirar al tete Marc, i la llàgrima em va caure. No vaig tenir ni temps d’emocionar-me més, ja que en un tres i no res ja estàvem ficats a les dues mini zodíacs (feien uns 4 metres d’eslora cadascuna) i a tota màquina varem anar a perseguir a les Orques!!!. Quin mega subidón d’adrenalina!!!. Les Orques feien el doble que les barquetes, entre 7 i 10 metres!!!. Tenir-les gairebé a tocar és el somni que sempre havíem tingut amb el meu pare quan durant anys i anys hem navegat pel “desert marí” del mediterrani!!!, i la sort meva és que ho vaig aconseguir!!!. Les ganes de molts anys, i la decepció que varem tenir a Nova Zelanda, me les vaig treure de cop. Vaig veure una família d’Orques, gaudint com un bestia, cridant, rient, emocionant-me com mai!!!. Un somni fet realitat!!!, per mi amb un significat especial!!!. Mai podré oblidar aquest “Momentazo”, mai, mai, mai!!!. Acollooooonant!!!, i a sobre no en un vaixell gegant, sinó sobre la mateixa Zodíac que un dia el meu pare va tenir, amb un 25 caballos Yamaha, teteeeeeee!!! ...jajajajajaja....quina felicitat!!!.
Ah...i per cert, que els hi treguin immediatament el nom de Ballenas Asesinas. Nosaltres vam poder presenciar com jugaven amb els lleons marins, i no se’ls menjaven pas!!!. Prou de falsedats!!!. Per mi l’Orca, serà sempre la Balena amiga!!!jajajajaja. I ho sento, però de fotos únicament la mal feta que veureu a continuació. Ho sento però no estava per fer fotos, em tremolava tot!!!jajajajaja...queda tot a la meva retina!!!.
Els aplaudiments al arribar al catamarà van ser genials, el que havíem vist era genial i únic!!!. Vaig trigar unes hores en relaxar-me del tot, uffff!!!.

Ja per la tarda, i per rematar ben rematat aquest dia, ens vam acostar a la Post Office Bay. És un dels llocs emblemàtics per enviar o deixar missatges a coneguts, amics, familiars... A nosaltres ens esperava un missatge dels incitadors d’aquest viatge, L’Oriol i la Roser. Ens el van deixar a l’Agost....quins nervis!!!. Amb una solana incandescent i després d’una llarga estona revisant totes les postals i papelillos, ná de ná!!!. Un veritable llàstima, però es veu que ho van renovant de tant en tant, ja que sinó la bústia no donaria a l’abast. Estimats Ori i Ru, us seguim estimant igualment!!!jajajajajaja.

Després d’aquesta inoblidable jornada, ja vam posar rumb de tornada a l’Illa de Santa Cruz, cap a Puerto Ayora, punt d’inici i arribada. L’aventura arribava a la seva fi. Última nit al catamarà, acomiadaments emotius amb tripulació i navegants...

El vuitè dia, abans d’arribar a l’aeroport i a primeríssima hora, encara ens va donar temps de visitar una de les reserves més autèntiques de tortugues gegants. Impressionant!!!
...I cap a l’Aeroport ens vam dirigir, però no per agafar cap avió, gent!!!!jajajajaja....Vam anar per esbrinar si es podia canviar el vol i allargar la nostra estància a Galápagos uns dies més, o millor dit fins a l’últim dia de l’Around The World!!!. Ho vam poder fer i sense cap cost addicional. Millor impossible.

Per tant, des del sud de l’illa de Santa Cruz, a Puerto Ayora, us escric les últimes paraules de l’Around the World by el Nou Luichi. Aquí estarem afincats i gaudint d’aquest “poble” mariner fins el mateix dia de sortida cap a Madrid. Galápagos s’ho mereix i nosaltres també!!!.
Ja ho vaig dir tot a l’anterior escrit de reflexió i conclusions, però els vostres posteriors comentaris han seguit engrandint aquest blog i aquest viatge!!!. Fins sempre estimats!!!.

Inoblidable i una experiència única que en el futur ha de tenir continuïtat...no dic més!!!.

Ens veiem en pocs dies preciosos!!!

Us estima,
Luichi

Des de Quito, a punt de finalitzar l’Around the World i consumar l’arribada a la seva estimada Catalunya...El nou Luichi ho treu tot!!!jajajaja...

Que paaaasssssaaaaaa, ja torno a estar per aquí, però aquest cop és un dels darrers cops...La vida és així...oohhh!!!ufffff!!!.
Abans d’explicar-vos, però, com em va per l’Equador, i el més important ,la “Reflexió de l’Around the World”, m’agradaria agrair al matrimoni Vila; en Josep, l’Emilia, i a la seva fantàstica família; totes les atencions que ens van oferir en l’únic dia que varem poder estar a Lima. Va ser curtíssim, però intens i molt emotiu. Com pot ser que en un únic dia ja puguis agafar estimació a algú que acabes de conèixer. Doncs això és la gràcia de la vida, i només pot passar amb gent única i entranyable!!!. Petons, salut i llarga vida família!!!.

-Estimados pasajeros de a bordo, les informamos que el aeropuerto de Quito presenta unas condiciones climatológicas adversas para realizar el aterrizaje, por lo tanto nos dirigiremos al aeropuerto........de Medellín, Colombia!!!...........jajajajaja....així va ser la “no”entrada” a Equador. Encara que fos només a l’aeroport, vam estar al país nº 19, Colòmbia, a prop de les guerrilles del cartel de Medellín!!!jajajajaja. Un cop allà, vam esperar unes hores i en quan es va arreglar la tempesta a Quito, definitivament allà vam aterrar. Una nova aventurilla!!!
De moment ja portem 5 dies a Quito, i hem pogut gaudir a tope de l’ambientàs que es viu en aquests moments. Primer per la consecució de Campions de la Sud Americana per part del Liga de Quito, tot un esdeveniment al país, y segon perquè estem de Festa Major!!!. Son les festes de Quito, i poder presenciar la passejada de les Chivas, la tocada de bandes, i la festa amb el Vino hervido que es monta al carrer Ronda, és tota una experiència que revitalitza aquesta gent i et permet veure/beure el millor d’ells. Com es crida a tot arreu:...Viva Quito!!!.
Demà, 6 de desembre, marxem de Pont!!!jajajaja...La puríssima!!!jajaja...però el nostre pont serà de 8 dies, a les meravelloses Galápagos!!!. Son unes mini vacances totalment merescudes, ja que 18 països en 6 mesos i mig és de record, i per tant, és per celebrar-ho com cal!!!. I com que Galápagos serà més un premi de somni que un repte, ja es pot dir que la gran aventura de l’Around the World està a punt de finalitzar!!!. A continuació, el Nou Luichi us vol fer entrega de la seva darrera “reflexió” envers aquesta meravellosa experiència viscuda:

Estimats seguidors, ara si que puc dir ben fort....HO HE ACONSEGUIT, HO HEM ACONSEGUIT germà KITOS!!! oéoéoéoéoéoéoé!!!. Allò que pel nostre estimat dissenyador del viatge, l’Albert Rincón de Temps d’Oci, havia de ser quelcom difícil, difícil, pel temps comprimit i la gran quantitat de països a veure....S’ha aconseguit!!!...S’ha aconseguit amb dos parells de collooooooons!!!...Tal com sona nanos, amb dos parells de huevs!!!
M’agradaria començar amb un plat fort, i alguns pensareu però que diu aquest ara, però es que ho sento des de el fons del meu cor, i ara més que mai vull compartir-ho amb la gent que m’ha demostrat que m’estima sense límits ni fronteres, i que en el seu dia em varen veure destrossat i sense ganes de viure aquesta magnífica vida, i em van recolzar a mueeeeerte!!!. I que consti que el TRAUMA ESTÀ SUPERADO!!!, y más que SUPERAAAADO!!! Jajajajaja...La meva amiga Martona ja m’entén!!!jajajajaja. Per cert, una de les persones més meravelloses que he conegut en aquests darrers anys. Un exemple a seguir de coratge, lluita, força i positivisme davant les adversitats de la vida. T’estimo molt tata Marta!!!.
Allà va...
- Gràcies Yolanda!!!(és la meva ex-dona), per prendre la decisió que vas prendre, ara farà més de 4 anys. No em podria imaginar mai que t’acabaria agraint, d’aquesta manera tan pública i amb aquesta intensitat, el que em deixessis més tirat que un drap brut. En aquests moments soc una persona realitzada, que ha pogut tenir l’oportunitat de conèixer el que es cou en 18 països d’aquest món, i aquesta experiència, única, m’acompanyarà la resta de la meva vida i em farà, de ben segur, afrontar els diferents reptes que la vida em posarà en el camí, d’una manera molt més enriquidora, forta, oberta, i happy happy. Ara sí veig, profundament, lo maca i preciosa que és la vida, i que de vegades el que pot ser un drama en una etapa de la teva vida, amb el temps, és pot transformar en una benedicció de deu!!!. Més en serio i sincer que mai, penso que no t’has de sentir culpable de res. Estic convençudíssim que aquell no era el meu camí, i pot ser tu ho sabies millor que ningú i et vas buscar la vida per una altra banda. Un cop més, gràcies!!!, de veritat!!!.

Dit i fet, Tomàs!!!jajajajaja.....I ben fet!!!, com parlàvem en les nostres tertúlies inoblidables sobre ex-dones, a Laos!!!...Amb elegància i sense rancors, com ha de ser!!!...Superando etapas, gente!!!
I ara m’agradaria donar-li el protagonisme a qui s’ho mereix, o millor dit, a la persona que més s’ho mereix en aquest Around the World, ja que sense ell tampoc això s’hagués assolit, encara que per motius ben ben diferents. No descobriré la seva identitat fins al final, jajajajaja.
Recordo el dia que et vaig conèixer simulant una “entrevista” de feina a “Seminari” de Blanquerna. Allà va néixer una amistat com poques existeixen, i qui ens havia de dir que es faria molt més forta viatjant pel món amb dues motxiletes de 35 i 36 anyets!!!jajajaja. Quina por em fotia la convivència durant tan de temps i amb els entrebancs que ens havíem de trobar, però es que tinc que reconèixer que som uns putos cracks!!!. Hem tingut tibantors, però les normals, i això només és degut al RESPECTE que sempre ens hem tingut, fonament bàsic per a qualsevol convivència digne. Hem hagut de compartir situacions d’alt voltatge, úniques, i algunes d’elles que només quedaran per nosaltres, i per tant, passi el que passi amb les nostres vides, i amb això ja tenim experiència i per això ho afirmo, sempre seràs el meu estimat germà andorrà!!!. No ho dubtis!!!
Amb tu sí que puc dir que no ens hem “aguantat” mútuament, quina paraula més lletja i usual en aquest món intoxicat en que vivim. Nosaltres hem flipat mútuament, ens hem emocionat mútuament, la hem liat mútuament, i com no, hem patit lo nostre mútuament. Però això és l’autèntica amistat!!!.
Fa uns mesos vas tenir una de les pitjors notícies que et podrien transmetre en aquesta etapa de la teva vida, però has de sentir-te orgullós de l’ajuda i consells que, per part d’amics, vas tenir, i com no, del suport incondicional que en tot moment et van donar els afectats en primera persona: els teus pares, el teu germà i la Maria. Això t’ha condicionat, ens ha condicionat, però és normal, el devenir de la vida no s’escull, i ara el que hem de celebrar, és que en breu estaràs al costat de la teva fantàstica i lluitadora mare, i l’hi podràs veure brillar els ulls quan li expliquis la quantitat d’aventures que has viscut. Aquest era el seu desig, i així t’ho va fer saber. Tot i que ella té uns quants viatges a l’esquena, la podràs fer emocionar i sentir-se més a prop de tu que mai. Estareu més junts que mai!!!. No ho dubtis germà!!!, t’ho diu una persona que et coneix ja gairebé més que ningú.

Per últim, dir-te que tots dos sabem lo molt que ens agraden les dones, fins i tot crec que massa i tot, concretament jo que soc un “viciosillo”, com m’has dit algun cop en el viatge, jajajajaja, i per això sé que aquí no hi ha confusions possibles, jajajajaja, i per tant vull acabar amb una de les paraules que el nostre altre “germà” kike, sempre porta com a bandera de l’amistat, i que trenca amb els prejudicis i les etiquetes que el món occidental està acostumat a posar:
T’estimo tete, T’estimo Marc!!!....Gràcies per ser com ets, i participar per que durant gairebé set mesos de la meva vida sentís la felicitat més a prop que mai!!!. Recorda sempre que el cabeza contra cabeza dignifica la persona, i no vegis com acollona!!!jajajajajaja......Apuesto por el “Chico”!!!jajajajajaja.
...Sempre Kitos!!!.
..ufffff....
Per la resta, seguidors, amics i la meva meravellosa família, tot son paraules d’agraïment pel vostre suport i ànims al llarg d’aquest llarg temps. Ja tindré oportunitat de personalitzar en cadascú de vosaltres i retornar-vos tot l’amor que m’heu fet arribar i que m’ha servit de combustible per llevar-me cada dia i tirar endavant!!!. Com us estimo també a tots vosaltres!!!. Mai oblidaré les trucades, les connexions d’skype, els e-mails, els comentaris al blog...Tot està al meu disc dur, i ja us garanteixo que tinc més d’un milió de còpies de seguretat!!!jajajaja.
Les mostres de suport, estimació, amor, afecte, amistat,... han estat tan abundants i impactants, que us vull dedicar a tots vosaltres, un per un, el següent escrit anònim que un dia del viatge vaig descobrir furgant a Internet, i em va fascinar:

Te invito a volar en mi nave azul,

vamos a dejar el mundo en el que ni tú ni yo creemos,

vamos a viajar por esta nube gris...

Veremos los planetas y nuevos mundos a nuestros pies,

Dejaremos de existir para volver a vivir,
El miedo ya no está

solo habrá paz,

la luna nos guiará

y solo nuestro corazón nos dirá en donde parar...

Solos en un mar de amistad,

tendremos que volar,

vamos a conquistar

nuestros sentimientos al llegar...

Ven te invito a soñar por nuestra libertad,

vamos a soñar y nunca más regresar...

US ESTIMOOOOOO, US ESTIMOOOOOO, US ESTIMOOOOOO!!!

I ara endavant que tinc???...que serà del meu futur???...Doncs seguint amb aquest acte de sinceritat, no tinc ni pajotera idea!!!!jajajaja. He vist molta tela, i existeixen moltes zones al món necessitades d’ajuda, de qualsevol tipus d’ajuda. Per tant, si des de el meu país i la meva formació, no puc contribuir a aquest fet d’alguna manera, m’hauré de buscar la vida a una altra part. Ja tindré temps per reflexionar, prendre decisions, i si cal....per seguir viatjant!!!
Dir-vos també, que escrivint aquestes últimes paraules, l’emoció ja no ha pogut amb mi, i he caigut en una plorera densa densa, però és que el que la meva persona ha experimentat al llarg d’aquests gairebé 7 mesos, es molt bèstia, i com no, saber que el blog arriba a la seva fi, posa una miqueta tristot. Ha estat l’única eina de treball constant, i el clima que s’ha creat a dins seu, ha estat tan magnífic...que em nego a dir-li adéu..... li dic fins aviat!!!. Romandrà en standbay, però qui sap si d’aquí un temps breu es torna a reactivar amb un nou viatge...deu dirà!!!.

I per últim, m’agradaria acomiadar-me donant molta força, energia, i positivitat, a una persona que ens va acompanyar en aquesta aventura durant el mes d’Agost, i que setmanes després va decidir, ell també, fer l’experiència de la seva vida. A partir de gener, el nostre estimat Tomàs, emprendrà una volta al món de 12 mesos en solitari. No dubtis, Boss, que em tindràs donant-te tot el suport que necessitis. L’aventura pel sud est asiàtic va ser especial, i mai podré oblidar tots els fantàstics moments compartits. A tope amic!!!. Ets un crack!!!, i el més important avui en dia, ets una bona persona, directe i sense mandangadas!!!. Sort, força i salut!!!.

Bé nanos, que ara si que vengooooooooooooooo!!!...Com dieu alguns: - que el Bin Laden “perillas” se acerca!!!...que miedoooo!!!jajajajaja.
... deixeu-me que marxi a Galápagos uns dies, després acabi de fer unes visitetes per Equador, i el dia 20 ja em tindreu a la nostra terra!!!.
El nou luichi i el vell luichi arriben a casa per Nadal, como El Almendro!!!jajajajaja

Us estimo gent!!!. Mai oblidaré aquesta meravellosa etapa de la meva vida, compartida amb tots vosaltres gràcies a aquest magnífic invent anomenat blog!!!
Que fort, que això s’acaba, ostres quina emoció m’envaeix per tot el cos. Aquest és veritablement el “Momentazo” del viatge. Dubto que hi hagi molta gent al món que senti en algun moment de la seva vida la satisfacció que un servidor sent en aquest moments!!!UFFFFFFFuffffffffUFFFFFF........Tanquem això, que és molt fort....
Ah!!!, i no us perdeu l’últim escrit!!!. Galápagos i part d’Equador!!!. No sé si el publicaré ja arribat a Barcelona, abans d’arribar, o des de Galápagos casat amb una Sirenita!!! jajajajajajaja.

....Aaaah!!!, i m’oblidava....Tal i com us felicta el Nou Luichi a la Foto: BON NADAL i un Feliç Any Nou plè de .......Viatges!!!!jajajajaja

Sempre vostre,

Lluís

…PERURÚ que te vi!!!...Tots a bufar la Zampoña, que això ha estat molt gran!!!...

Fórmula màgica Peruana:
Cuzco + Camino InKa + Machu Picchu = la gran flipaaaaaada nanos!!!jajajajajaja. Que gran!!!.

Com us vaig avançar a l’anterior escrit, la missió al Perú era clara. Establir-nos com a camp base a la preciosa i sorprenent ciutat colonial de Cuzco, i destinar els pocs dies que teníem al Perú a realitzar el “Machupicchu Inka Trail”!!!. És un trekking de 4 etapes força transitat, però no per això menyspreable, tot el contrari, la dificultat del seu terreny de pedra escalonat i la adversa climatologia, el fan en aquesta època tota una aventura.
La llàstima, però, es veure, després de quatre dies d’esforç i sacrifici, com des de Aguas Calientes, pugen busos cada 15 minuts, descarregant gent. És el que hi ha, sabent que és una de les 7 meravelles del món, però per mi vergonyós.
Però el que importa, és que ha estat, novament, una sensació única el tenir el Machu Picchu davant, després d’uns dies d’esforç i superació personal per les muntanyes d’aquesta poderosa cultura, la InKa.
Us explico com va anar a tot:

Després de passar els dos primers dies a Cuzco, ultimant els preparatius de material, a la primera etapa ens vam desplaçar, en un micro bus, de Cuzco a Ollantaytambo, acompanyats pels que serien els nostres entranyables companys de batalla: el Michael i la Natalie, una parella Irlandesa molt sana i enamorada; la Jessica, una holandesa baby però aventurera com ningú ; l’Erik, un Marsellès molt autèntic “cómplice de hazañas”; i l’equip de guia, cuiner i portadors(nomès de tenda i menjar, ja que nosaltres amb els nostres 12 kilets a les esquenes ho vam voler tornar a fer, com a l’Everest). Tot això per començar la primera caminata des del famós Km. 82, a 2.600 m, fins a Wayllabamba, a 3.100m. Per començar a calentar motors no va estar malament, van ser unes 5 horetes i uns 12 kilòmetres fins arribar al primer campament. Una nova forma “to sleep”, pel Nou Luichi. Després d’una porrada d’anys, em vaig veure dormint en una tenda de campanya. Sort que a l’endemà, de bona matinada per cert, em van llevar amb un mate de coca!!!jajajajaja.

La segona etapa va ser de Wayllabamba (3.100) a Paqaymayu (3.580), passant pel pas més alt del Inka trail, el Warmi Wañusca, a 4.215 metres

Van ser 11km en unes 6 hores i mitja de força patiment, la veritat. El desnivell fins a Warmi Wañusca és difícil d’assimilar i d’auto superar, i per postres el posterior descens escalonat fins al segon campament, és per acabar d’enfonsar!!!. Sort que tot va tenir un bon final!!!, i em vaig relaxar i riure moltíssim jugant a les cartes amb el grupet. El joc és diu “head of shit”, boníssim!!!. La nit freda, freda, freda, sort del sac que vaig llogar!!!...uffff!!!
La tercera etapa, de Paqaymayu(3.580m) a Wiñay Wayna(2.700m) , va ser la més xunga, emprenyadora, com li vulgueu dir!!!. Se’n va fer més llarga que la carrera de Psicologia!!!jajajajaja. La culpable, la maleïda pluja!!!. Van ser 16km, i més de 7 hores, enfangats i batejats per una pluja constant, constant, que em va treure de polleguera i gairebé derrota al Nou Luichi. La recompensa de tot, al arribar extasiat al destí, ens van obsequiar amb una dutxeta hot, hot!!!. Després de tres dies brutots, el deliri va ser brutal!


La quarta i darrera etapa, ens va portar de Wiñay Wayna( 2.700m), a l’objectiu: la ciutadella del MachuPicchu!!!. La pluja i la boira ens van seguir acompanyat durant 6km i dues horetes i mitja, però en quan vaig divisar la tot poderosa muntanya “Wayna Picchu”, que custodia fermament la ciutadella, la satisfacció i emoció em va tornar a envair, i vaig poder apreciar molt intensament la grandesa del Machu Picchu.
Crec que va ser un dels darrers “momentazos” del viatje!!!, ja que aquest cop aconseguir-ho em va costar força patiments.

Després de l’eufòria desmesurada que vaig experimentar, i havent visitat tota la ciutadella, ja al poble de Aguas Calientes, ens varem cascar un bon jalar acompanyat d’un brindis de pisco!!!. A la salut nostre i de tots!!!jajajaja.D’allà, juntament amb el nostre amic marsellès,l’ Erik, vam agafar un tren que ens va retornar a l’inici, Ollantaytambo. El trajecte, amb Cuzqueña i enquesta per part de la companyia Perurail inclòs, va ser per pixar-se de riure!!!.

Però l’aventura continuaria amb el micro bus que ens va portar de Ollantaytambo a Cuzco. En quatre dies de trekking no havíem passat tant perill com amb aquell conductor. Sort que els 17 que anàvem allà dins ens va donar per riure i viure-ho com un Dragon Khan, amb humor!!!jajajajajajaja.

Ja de relax, i recuperant-me de les molèsties musculars sofertes, dos dies mes varem estar gaudint de la màgia de la ciutat de Cuzco, i com no de la seva magnífica i ambientada Plaça de Armas. Una de les més maques que he vist.

I avui, 29 de novembre, teniem que volar cap a Lima, però no ho hem fet, perquè s'ha cancel·lat el vol. El "show" ofert per la companyia "Star Perú" ha estat lamentable. Sort que al final us escric aquestes darreres paraules des d'un hotel de lo milloret de Cuzco. La furia del "vell" Luichi amb l'ajuda del nou Kitos, ha fet que aquests atrofiats espavilessin i ens allotgessin com déu mana, amb totes les despeses cobertes....jejejejeje.....como marajás!!!

Demà, si tot va bé, sí volarem cap a Lima. Només tindrem un dia per visitar-la, ja que el dia 1 tenim el vol cap a Quito. El darrer pais que ens espera, Equadooooooor!!!!!!. Això s'acabaaaaaa...ufffff!!!

Salut i força al canut!!!....Us estimo gent!!!

Luichi

…Mi Bolívia lindita…Una caixa de sorpreses!!!...Evo, tens un país de pel•lícula!!!....Pachamamaaaaa!!!

...ostres gent, ja no sé que dir-vos per no repetir-me com l’all, però és que haig de ser sincer, i es que Bolívia ha sigut, pel moment, la sorpresa del viatge, tenia una “wild card” i ha acabat classificant-se per la final de l’Around the World...Un país amb unes meravelles naturals que et deixen petrificat de l’emoció, i mai millor dit també pels minerals que posseeix!!!.
L’entrada va ser a través del pas fronterís proper a Sant Pedro d’Atacama, Hito Cajón, on a partir d’allà vam estar 3 dies realitzant un dels recorreguts més impressionats que es poden dur a terme en aquell país. A bord d’un Land Cruiser, i en companyia d’un grupet fantàstic, varem endinsar-nos a la Reserva Nacional de Fauna Andina “Eduardo Avaroa”, descobrint la seva fauna i els millors recons de la seva Serralada de Lípez, fins arribar al destí final, Uyuni. Tot això a través de 600 km de 4x4, fent dues nits a ple desert, no baixant dels 4.000 metres, i suportant temperatures nocturnes del voltant dels 10 graus negatius....ufffff!!!
Però a part d’això, que de per si ja és aventura pura, vam tenir el privilegi i la sort de conèixer uns “amics” i “amigues” que ens van fer molta companyia i ens van emocionar en quantitats voluminoses. Els seus noms no son gaire comuns entre l’espècie humana, però potser per això, son més que humans, son sobrenaturals.....Son meravelles de la naturalesa i de la humanitat!!!... I ara, fent un símil amb el món futbolístic i a l’estil de l’Speaker del camp del Betis, cridareu amb mi ben fort:
...amb el número 1...”Laguna Blanca”(foto 1)...alias la Copita de Nieve!!!
...amb el número 2...”Laguna Verde”...alias la Excitada!!!
...amb el número 3...Desert “Salvador Dalí”...alias el Ingenioso!!!
...amb el número 4...Laguna Salada – Termes de Polques...alias la Salerosa y Ligerita!!!
...amb el número 5...Geysers “Sol de Mañana”...alias Chup chup!!!
...amb el número 6...Laguna Colorada(foto 2)...alias la Tímida Magnífica!!!
...amb el número 7...Arbol de Piedra...alias el Rocón!!!
...amb el número 8...Montaña de los 7 colores...alias Plastidecor!!!
...amb el número 9...Laguna Honda y Hedionda(foto 3,4)...alias Flamencos Zipi Zape!!!
...amb el número 10...Volcan Oyagüe(foto 5)...alias el Inhumano!!!
...amb el número 11...Isla Incahuasi(foto 6)...alias Pincha-pincha Paraiso!!!
...i amb el 12...el número més important, el de l’afició....el salar més gran del món!!!,12.500km2 que et deixen, uffff com et deixen!!!, el SALAR D’UYUNI(foto 7)!!!...alias el Blanquito Grandullón!!! ...Per tots ells crideu ben fort...ESA BOLI...ESA BOLI...É É!!!. Visca Bolívia!!!.
Us ben asseguro que mai oblidaré aquesta alineació Boliviana!!!...Candidats a campions de l’Around the World!!!(llàstima que no a tots els hi he pogut posar cara i ulls, el blog és limitat, a la tornada, si voleu, podreu veure les seves cares).
Després d’aquest “momentazo” de tres dies, i encara en estat de xoc, vam passar un dia a la indígena ciutat d’Uyuni. Simplement passejar pels seus carrers i observar com encara els seus habitants conserven tota l’essència dels seus avantpassats és una passada. A l’endemà en un Bus, telita telita, ens vam dirigir cap a la ciutat més elevada del món, i en arribar per tot arreu es cridava: - Esto vale un Potosí!!!jajajaja.
Dels 2 dies que varem estar a Potosí, a part dels símptomes del mal d’alçada, és una ciutat que està a 4.060 metres, em quedo amb la super-mega-que te flipas experiència d’estar 4 hores a dins d’una Mina en ple funcionament (foto 8). Va ser al Cerro Rico, a la mina Santa Ana, a més de 20 metres de profunditat!!!. A toro pasado, al·lucino moltíssim i mai ho oblidaré. Allà dins va ser un “momentazo”, però amb un cangueli considerable. Sort de les fulles de coca, fins i tot els minerals m’il·luminaven el camí!!!jajajaja. Ah!!!, i estic segur que mai més tornaré a veure al Marc amb aquella fatxa!!!jajajaja...va ser boníssim!!!.
També com a anècdota, dir-vos que una tarda vam anar al cine a veure una producció Boliviana, “Escríbeme”...A poc pel final, els crits del cine eren: - Vaya bodrio!!!jajajaja. Quin fart de riure.
Un cop passat aquest subidón, cap a la capital oficial, Sucre, vam anar a parar. I després del cansament acumulat, vam decidir passar tres dies, fent una mica de descans, posant al dia fotos, e-mails, etc, i visitant amb relax aquesta maca ciutat universitària, que posseeix uns recons i unes construccions colonials blanques, que recorden força algunes ciutats del sud d’Espanya. Interessant va ser la visita a la casa de la llibertat(foto 9), on un 6 d’agost de 1825 es va signar l’ independència d’aquest país. També a la capital vam viure un altre moment històric, ja que varem coincidir amb el XVI Jocs Bolivarianos, i per primer cop un bolivià, Oscar Soliz, va aconseguir medalla d’or a la proba de contrarellotge de ciclisme!!!. Tots cridàvem el seu poble d’origen: Villazón, Villazón, Villazóóóón!!!. Ja em coneixeu!!! Jajajaja.
El proper destí va ser la Paz, l’altre “capital”. Tan sols hi varem poder destinar un dia, però va ser intens. Ens vam recórrer gairebé tot el centre i voltants, el palau de congressos, el palau presidencial, la catedral, el mercat de les bruixes,...I la veritat és que és una ciutat que encara que sigui des d’una vista panoràmica, s’ha de veure un cop a la vida. Rodejada per muntanyes que algunes superen els 6.000 metres, tota la ciutat s’ha construït sense cap ni peus, d’adalt a baix, donant la sensació de que estan a dins d’una cassola. Caòtica però única,
L’última meravella que vam voler visitar de Bolívia va ser la ciutat “Titicaquera” de Copacabana. Arribar des de la Paz va ser tota una odissea, ja que el trajecte habitual estava tallat per unes reivindicacions a Tiquina, i vam haver d’anar per Desaguadero, creuar a Perú, per tornar a entrar a Bolívia per Yunguyo. Un show de fronteres, controls policials, canvis de micro-busos, per arribar com us he avançat, a la preciosa Copacabana!!!. Ciutat que destaca principalment per ser una petitíssima urbe banyada pel gegant i magnífic llac sagrat, Titi Caca. Des d’allà vam anar a visitar, durant tot un dia, l’anomenada Illa del Sol(foto 10). El tot poderós llac Titi Caca la té empresonada de tal forma que es crea un paisatge digne de veure. Menjar-se una truita a la graella, com vam fer nosaltres, tot un privilegi i a un preu simbòlic.
I això és tot, que per mi ha estat molt!!!. Bolívia ha estat especial!!!...
...I aquesta mateixa matinada, 21 de Novembre hem arribat a Cuzco, Perú. Han estat 10 horetes d’autobús nocturn, des de la citada Copacabana. Espero que l’última tirada llarga del viatge.
El Nou Luichi demà passat comença la darrera aventura. Durant 4 dies farem la travessa del camí Inca, fins arribar a una de les últimes meravelles que ens queden per veure, el Machu Picchu. Com sempre, ja us explicaré amics!!!.

Us estima,
Luichi