100% PURE NEW ZEALAND....Amazing!!!...Quina preciositat de país!!!

...ens hem fet el país gairebé de cabo a rabo!!!, com el capità James Cook!!!jajajaja...i amb temperatures de 4 graus. El Marc, ha tingut que empassar-se més de 3.600km, ja que el meu carnet de conduir es va quedar fa uns mesos gaudint de la ciutat jordana d’Amman, jajajajaja, quin despistazo no explicat....és igual..però el que si que us explicaré, i aquest cop amb més detall, ja que el país s’ho mereix, és el que hem fet en aquestes meravelloses illes....El ecosistema d’un planeta terra concentrat en un país format per dos illes....pá cagarse la burra!!!
Vam aterrar el passat 27 de setembre, i planejant l’escapada vam estar 2 dies a Auckland, per acabar llogant un cotxet Nissan Sunny de la catapún i començar l’aventura per carretera.
La primera àrea d’expedició va ser el nord de l’illa nord, i la primera parada va ser a Paihia, la cuna de la Bay of Islands. Una ciutat que és el port de sortida per visitar la quantitat d’illots que decoren el fons del seu oceà. Aquest luxe però, no està fet per backpackers, per tant, ens vam haver de conformar amb la vista des de la magnífica beach. Una preciositat igualment.
La ruta va continuar fins a un dels punts on m’he emocionat més, el Cape Reinga. És la punta més nord del país, la fi del món!!!, on es pot divisar, des de el seu far, la unió del mar de Tasmània amb l’oceà pacífic. Un fenomen Great, great, great!!!...les onades arriben als 8-10 metres!!!...Al·lucinant!!!. Aquell mateix dia vam fer nit a Ahipara, a la costa nord-oest, on vam poder gaudir d’unes vistes espectaculars a les seves platges surferes. I com no, vam anar a veure els surferos, i la veritat és que hi havia nivell. Lo bo va ser que vam tenir que accedir amb cotxe a la platja, i després d’estar una estoneta mirant aquests skaters marins, vam començar a veure que s’apropava una turmenta, i que alguns cotxes marxàvem...Vam tenir que sortir amb el cotxe a tota pastilla per la sorra!!!...jajajaja....la marea va pujar en dècimes de segon i per poc que no ens convertim en el nautilus, boníssim!!!.
A l’endemà ja baixant, vam fer parada i fonda de descans a Waipu. Un poblet ramader de la zona central, amb la Lang Beach a 5 minutets. Fantàstic el contrast de veure una Vaca i al costat la platja...únic. Ens va permetre descansar una micona i connectar-nos amb el món internauta que feia dies que no fèiem.
Avançant cap al sud, a Rotorua vam fer parada per dos dies, amb l’objectiu de visitar un fenomen natural únic...la zona volcànica de Wai o Tapu. Només dir-vos que aquí es veu “How the world began”...allò fa chup chup...i tu caminant al voltant...i si un dels craters s’emprenya!!!...encara estic en estat de xoc....com li dic al Marc quan estem de conya: pá fliparla nen!!!.
El temps ens escanyava, i després de Rotorua vam decidir fer tirada llarga fins a Wellington, més de 500 km amb una nevada inesperada que ens va deixar atònits. Ens preguntàvem, allò de la dreta és el mar, no???...estem a primavera, oi???...llavors això deu ser cocaïna enlloc de neu,no???jajajaja. Quina nevada, i quanta precaució vam haver de tenir amb el nostre super vólido. Pel camí vam parar a fer nit a un Youth Hostel( que semblava la pel·lícula “alguien voló sobre el nido del cuco”) a Paraparaumu, on va haver momentazo “nice One”jajajajaja.....ja us ho explicaré. I tot això per arribar a l’endemà a la capital, fer un Hot chocolate, i embarcar en un Vessel per creuar a l’illa sud. El trajecte de més de 3 hores tota una meravella, sinó tenim en compte el mareig que produeix, per un apassionat del mar com jo, el paisatge verd, el pas pels fiords, el temporal, les onades,...Una distracció d’alt voltatge per acabar arribant a la petita localitat de Picton, al nord de l’illa sud.
*Moment per la historia: com veureu a la foto que he penjat del Marc, vaig aconseguir que a la cafeteria del vaixell el sibarita de les gastronomies mundials es fotés un Fish&chips oliós i rebossat!!!...Em va costar 7€, però el que vaig arribar a riure no té preu...pot ser allà va néixer el “nou Kitos fast food”???jajajaja
Ja a l’illa sud, el nostre objectiu va ser clar, ens quedava poc temps, 6 dies escassos, i les foques i balenes tenien que ser vistes. Doncs cap a Kaikoura ens vam dirigir. Un altre poblet meravella de la humanitat. Aquí es concentra un fenomen acollonant: muntanyes nevades que van a parar a una badia oceànica espectacular!!!. I un petit luxe ens vam atorgar quan vam anar al Donegal House, un pub irlandès de nivell, i vam sopar uns musclos de colló de mico i tot un senyor entrecot, acompanyat per unes quantes rubias!!!...crec que després de 4 mesos ens ho mereixíem!!!jajajaja.
A l’endemà però, la primera important decepció del viatge. Ens vam presentar a les 7 del matí a la zona on tenia que sortir el vaixell que ens havia de portar a veure aquest gran mamífer anomenat balena, doncs la sortida es va cancel·lar pel temporal marí. Una gran putadeixon!!!, ja que no sé si tornaré mai a tenir una oportunitat com aquesta. Que hi farem. Sort, sort, sort, que foques he vist moltes i de molt a prop, i ha sigut també una experiència amazing!!!.
Anar més cap al sud ja no ens donava temps i vam decidir fer l’àrea de Nelson, la Golden Bay, i l’Abel Tasman National Park. De camí a Nelson, vam fer una mini ruta de cata de vins per les immenses Vinateries que aquesta gent tenen a Blengheim. Les catas son gratuïtes i vam poder gaudir com mai d’un bon Chardonnay, Riesling, Sauvignon blanc, Pinot Noir, Sauvignon gris,....una passada!!!.
Nelson és un poblet molt ben parit, acollidor, i per fi amb una Catedral!!!, i amb un Youth Hostel amb molt d’encant, llàstima del seu propietari que es va passar de simpaticot i listillo, i nosaltres ja no tenim 20 anyets.
Per tal de visitar la Golden Bay i l’Abel Tasman National Park, vam establir-nos per dos dies a la ciutat de Motueka, però, un cop més el temporal de pluja no ens va deixar agafar el vaixell que et fa una ruta per la zona, i vam tenir que conformar-nos amb la travessa que es pot fer amb cotxe. Igualment una zona fantàstica que barreja magnitud, naturalesa, i una costa de ziga-zagas amb uns recons marins preciosos.

Després d’això ja vam ficar la directa cap amunt, ja que ens quedaven 2 dies per arribar a Auckland . De camí vam fer nit un altre cop al Hostel per mi més entranyable, el de Paraparaumu, el seu propietari una persona peculiar però entranyable.!!!. Al dia següent també vam tornar a fer nit a Rotorua, ens quedava veure en acció el Geyser més gran del país, el Pohutu, i ho vam aconseguir. Veure rotar aquell sortidor d’aigua bullint a més de 30 metres és tot un espectacle.
I des de Auckland us escric aquestes últimes línees abans d’agafar demà el vol que ens ha de portar a la Polinèsia Francesa, Papetee. El paradís ens espera, i un cop més ens presentarem sense cap pla concret. El que passa és que allà no crec que hi hagin gaires youth hostels...ja em veig dormint a la beach...pues si se tiene que hacer se hace!!!jajajaja.
Deixeu-me acomiadar amb un FELICITAAAAATS enorme pels meus estimats Carcolé i Lagartiji. Abans d’ahir em van comunicar que seran pares a través del Skype, i va ser un momentazo!!!...molt emocionant. Us estimo moltíssim!!!.

Petons a tots i fins la propera,
Luichi