lunes, 14 de diciembre de 2009

...Galápagos...la darrera super meravella del món mundial i de l’Around the World!!!...Quins dies més fantàstics, deeeeu meeeeu!!!..Ufffff!!!!...



...Intento tocar de peus a terra i encara em costa, això del creuer i l’aventura per les illes Galápagos ha estat el millor dels finals, millor impossible. Però no només per haver experimentat la diversitat i espectacularitat de la seva fauna, sinó també per la convivència viscuda durant aquests dies amb la inoblidable tripulació de l’Archipell -Journey III, un catamarà d’uns 27 metres que gràcies als seus entranyables integrants, m’ha fet reviure com mai la meva passió per la nàutica. Un dels seus capitans, en Paul, ja em reserva un lloc si convalido la meva titulació!!!jajajajajaja...no ho descarto!!!.
L’arribada a Galápagos va ser planejant sobre l’aeroport de l’illa de BALTRA, on des d’allà un Ferry ens va portar al sud de l’Illa de SANTA CRUZ, a Puerto Ayora. Allà ja va començar la flipada, que ens va acompanyar durant vuit jornades per l’oceà. El Warm up ja va ser intens, caminar entre les primeres Iguanes marines és tot un “momentazo”, i la tendresa de les primeres tortugues gegants, és digne d’experimentar. Una llàstima no poder veure la star, Tortuga George, estava amagadota. Jo que volia veure com és la descendència del meu germà Jordiet!!!jajajajaja



Un cop aquest inici, a l’embarcador ens van venir a buscar unes zodíacs, amb els genials patrons Diego i Jofre, i cap al catamarà ens vam dirigir. Presentació, una mica de “globo” pel balanceig, i a zaaaaaarpar tota la nit!!!.

Pels que no ho coneixeu dir-vos com a introducció i molt resumidament, que les illes Galápagos es troben a gairebé 1000 kilòmetres de distància de la zona continental. La majoria de la flora i fauna allí presents, son endèmiques, lo que fa d’aquestes illes un dels pocs paradisos a gaudir encara en el nostre maltret planeta. És un dels parcs nacionals més famosos del món!!!. És sorprenent observar els misteriosos túnels de lava volcànica, les àrees de busseig amb tot tipus d’espècies marines i de diferents colors i forma, i els internacionalment coneguts, animals prehistòrics!!!. Una altra de les meravelles de les illes, son sense cap mena de dubte, les seves aus. En un clima subtropical, aquestes magnífiques illes, esclaten de vida natural!!!...Fascinant!!!.
Després d’aquest primer dia amb una nit “mogudeta”, el segon dia a l’illa de la ESPAÑOLA vam arribar!!!. Des de Suarez Point, vam poder gaudir dels primers “carinyosos” Sea lions (quina diferència de caràcter amb els de Nova Zelanda!!!), de les Iguanes marines, dels Piqueros de Nazca, dels ocells tropicals, dels Gavilans, i d’algun que altre Albatro. Un cop passat l’obligatori “siesta time” a coberta, ens varem relaxar per la Gardney Bay, una extensa platja de sorra blanca i color marfil plena de lleons marins i tortuguetes a l’aigua!!!. Una preciositat. Una mica d’snorkelling i un altre cop a navegar. Abans però, vaig tenir un “pique” amb el mariner Jairo, va fer que em tires des de lo alt del catamarà, a uns 6 metres!!!jajajaja....Ell, amb 27 anyets i treballant allà no va tenir pebrots...Como para vacil·lar al nou Luichi!!!...ja...Després vam presenciar una simulació d’abandonament de l’embarcació, provocada també per un servidor ja que li vaig preguntar al capità Paul com es feia, i immediatament, rient, va fer sonar l’alarma i em va dir: –ahora lo veràs!!!...boníssim.








El tercer dia, ens vam llevar a la coqueta illa de SANTA FE. Per no variar, els matinaires lleons marins ens van donar la benvinguda, acompanyats aquest cop per les Iguanes terrestres, i des de la distància, controlant-ho tot, el king Gavilà ens donava les coordenades!!!jajajaja. Vam fer una mica d’snorkelling, però el temps nuvolat no va ajudar gaire aquest cop.








Abans de dinar varem posar rumb a la següent illa, SOUTH PLAZA. La tarda la varem passar rodejats dels seus característics cactus, i custodiats, un cop més, per les Iguanes terrestres i els lleons marins, que en aquesta illa agafen una espectacularitat brutal quan s’enfilen pels acantellats i es situen a dalt de tot com a autèntics reis del mambo!!!. Son de macos, i els seus nadons...ufff!!!






A mitja tarda, ja al catamarà va haver un altre simulacre, aquest cop de “hombre al agua”. Vaig poder apreciar l’eficàcia i preparació de la tripulació, però també petar-me de riure, i cridar ben fort:- Te queremos Diego, ánimo!!!jajajaja...El voluntari de “Hombre al agua”, va ser en Diego, un mariner preparadíssim i gran coneixedor de la fauna marina, però una mica entrat de pes, i veure’l fent aquell esforç per arribar al flotador va ser molt bo. Ell, el primer en actuar i en passar-s’ho teta!!!jajajaja.....”Momentazo”.
Fent-se de nit, i passant unes hores fascinants al costat del capità, ell navegant i jo explicant-li les meves aventuretes pel món, vam arribar a la següent illa, NORTH SEYMOUR... Va ser una estona inoblidable, i per uns moments vaig sentir al meu Papitus un altre cop més a prop que mai. La passió que tinc per la nàutica és només degut a la seva persona!!!.

A l’endemà, ja assolint el quart dia de navegació, vam llevar-nos força d’hora per poder veure com els taurons de bon matí passegen al voltant dels vaixells. Aquests eren grandets, d’uns dos metres, uffff....quina passada gent. Després a conèixer l’illa!!!. North Seymour, es diferència de la resta per la seva gran varietat d’aus, destacant principalment la convivència entre els anomenats Fragatas, i els que em van deixar enamorat, els Piqueros patas azules. Quina monada d’espècie!!!. Això sí, la papada vermella que mostren els Fragatas quan estan en “celo”, tot un espectacle







Havent dinat, i després d’haver passat per Baltra un altre cop, agafat 4 turistes més i canviar de capità, ja vam posar rumb, ara amb el capità Miguel, a la següent illa, BARTOLOMÉ!!!.
Aquesta illa destaca per l’espectacularitat de les seves formacions volcàniques. Les vistes des del volcà Bartolomé son impressionants, i fer snorkelling pel seu estigma, el Pinnacle Rock, és fascinant. En el seu fons marí ens vam trobar amb lleons marins, el primer pingüí, i fins i tot amb els taurons. Sort que aquests darrers estaven fent la becaina. Una sessió d’snorkelling per emmarcar!!!.








Després d’aquesta aventura pel fons de l’oceà, vam fer la tirada més llarga del creuer. 12 horetes navegant amb un temporal marí, que va fer que la nit fos entretinguda. Semblava que el catamarà s’estigués entrenat per les olimpíades de tombarelles!!! ...jajajaja.
Tot va acabar a bon port, o millor dit, llevant-nos el cinquè dia al Espinoza Point de l’illa conquistada per les iguanes més gegants que hem vist, la FERNANDINA. Ja només pel nom familiar, enamora!!! jajajajaja. Aquí les Iguanes marines més gegants, s’han fet les reines de l’illa. No son iguanes son GREMLINS dolents!!!. Gràcies al seu consentiment pots conversar una estoneta amb les més dolces cries de lleó marí. Impressionant quines caretes de babys!!!. Aquí també va aparèixer una nova espècie d’au, el Cormorà no volador... Ah!!!, i que m’oblidava!!!....Vaig poder veure per fi...una Whale!!!..Una balena, nanos!!!. Encara que només fos l’esquelet em va servir de consol!! Jajajajajajajajaja.








Ja per la tarda ens vam acostar a una altra illa, la totpoderosa, ISABELA!!!., que ens acompanyaria un parell de dies. Des de l’Urbina Bay, poca cosa a destacar. El tour per aquesta badia deixa molt que desitjar, poca fauna per no dir res, i poca vegetació. Això sí, el fart de riure que ens vam fer el Marc i jo per esbrinar a qui li fotia un tufet la samarreta que espantava va ser boníssim. Molt recomanable, però, l’snorkelling posterior. Banyar-te al voltant d’una tortuga gegant i lliure no té preu!!!...pá flipaaaaaarla nanos!!!. De tornada al catamarà, com de costum, la xerrada de gairebé dues hores amb el Juan Carlos, un dels enginyers d’abord i amb el ja habitual Jairo, va ser boníssima. Quina gent més maca i apassionada de conèixer allò que per recursos no els hi és possible!!!. Viatgeu amb mi, només faltaria!!!.

Al sisè dia, ja ben d’horeta, vam fer un recorregut d’una hora i mitja amb la zodiac “Dinghy” per l’Elisabeth Bay. Aquesta zona és força tranquil·la i silenciosa, recorda, salvant les distàncies, algun passatge del riu Mekong. Fent silenci i apagant motors, pots gaudir de l’elegant nedar de les mantes-ratlles, i de l’estilisme pronunciat de les tortugues marines. Tot això sota l’intensa mirada dels Pelicans, i dels “patosillos” Cormorans!!!...pobres!!!, no poden volar degut a que tenen unes ales que foten riure!!!. També els diminuts pingüins, necessiten més jalar carai, gairebé ni es veuen!!! Jajajaja.






In the afternoon i seguint per l’illa ISABELA, ens vam situar a Moreno Point. Envoltats per dos volcans, el Sierra Negra i el Cerro Azul, varem passejar s’obre una extensió gegant de lava volcànica, seca evidentment jajajajaja, on apareixen de tant en tant petites llacunes habitades pels Flamencs Galapencs. Aquest tipus de flamenc sembla més maco i és més acolorit que els vistos a Bolívia i Xile, serà per que aquests s’alimenten de gambes???...Segur!!!.
Dir-vos, que quan es va acabar el landing per aquesta illa de lava, ens tenien que venir a buscar les zodíacs, però del dia a la nit va venir un temporal marí amb unes onades brutals. Entrar a la badia on estàvem era de suïcides, però un cop les onades van ser menys intenses, els super patrons Jofre i Diego, van mostrar tot el seu coneixement i bon navegar, i en qüestió de minuts ens van treure d’aquell merder marí. Van surfejar amb les zodiacs. Genial!!!.
El darrer snorkelling a la costa d’aquesta illa va ser també molt emocionant, ja que varem poder submergir-nos amb més de 20 tortugues, una passada!!!.







Aquest mateix dia, el soparet va ser a les sis de la tarda, ja que seguidament havíem de començar la travessa cap a l’illa de FLOREANA, i tal i com deien les previsions, vam fer jumping in the boat, de les onades tan heavys el Marc i jo intercanviàvem els llits!!!jajajajajaja....quin mal d’ossos nanos!!!. Després de més de 6 hores de fiestecilla marina, tot es va calmar, i a l’especial FLOREANA ens vam llevar.

Setè dia: FLOREANA, FLOREANA...Aquesta serà de per vida la meva illa preferida!!!, i concretament Cormorant Point!!!. Des d’aquest enclavament vaig tenir amb tota seguretat un dels millors “momentazos” de l’Around the World. Estàvem de tornada del landing del matí, on principalment vam poder seguir veient flamencs galapencs i els últims sea lions, quan des de popa el Mauricio va cridar fortíssim:....-Orcas, Orcas,....Killer Whales...Killer Whales a estribor!!!...No era època, no estava previst, feia uns 8 anys que la nostra tripulació no en veia, i per tant el cor em va anar a mil, la meva il·lusió màxima es feia realitat!!!. Vaig mirar al tete Marc, i la llàgrima em va caure. No vaig tenir ni temps d’emocionar-me més, ja que en un tres i no res ja estàvem ficats a les dues mini zodíacs (feien uns 4 metres d’eslora cadascuna) i a tota màquina varem anar a perseguir a les Orques!!!. Quin mega subidón d’adrenalina!!!. Les Orques feien el doble que les barquetes, entre 7 i 10 metres!!!. Tenir-les gairebé a tocar és el somni que sempre havíem tingut amb el meu pare quan durant anys i anys hem navegat pel “desert marí” del mediterrani!!!, i la sort meva és que ho vaig aconseguir!!!. Les ganes de molts anys, i la decepció que varem tenir a Nova Zelanda, me les vaig treure de cop. Vaig veure una família d’Orques, gaudint com un bestia, cridant, rient, emocionant-me com mai!!!. Un somni fet realitat!!!, per mi amb un significat especial!!!. Mai podré oblidar aquest “Momentazo”, mai, mai, mai!!!. Acollooooonant!!!, i a sobre no en un vaixell gegant, sinó sobre la mateixa Zodíac que un dia el meu pare va tenir, amb un 25 caballos Yamaha, teteeeeeee!!! ...jajajajajaja....quina felicitat!!!.
Ah...i per cert, que els hi treguin immediatament el nom de Ballenas Asesinas. Nosaltres vam poder presenciar com jugaven amb els lleons marins, i no se’ls menjaven pas!!!. Prou de falsedats!!!. Per mi l’Orca, serà sempre la Balena amiga!!!jajajajaja. I ho sento, però de fotos únicament la mal feta que veureu a continuació. Ho sento però no estava per fer fotos, em tremolava tot!!!jajajajaja...queda tot a la meva retina!!!.
Els aplaudiments al arribar al catamarà van ser genials, el que havíem vist era genial i únic!!!. Vaig trigar unes hores en relaxar-me del tot, uffff!!!.


Ja per la tarda, i per rematar ben rematat aquest dia, ens vam acostar a la Post Office Bay. És un dels llocs emblemàtics per enviar o deixar missatges a coneguts, amics, familiars... A nosaltres ens esperava un missatge dels incitadors d’aquest viatge, L’Oriol i la Roser. Ens el van deixar a l’Agost....quins nervis!!!. Amb una solana incandescent i després d’una llarga estona revisant totes les postals i papelillos, ná de ná!!!. Un veritable llàstima, però es veu que ho van renovant de tant en tant, ja que sinó la bústia no donaria a l’abast. Estimats Ori i Ru, us seguim estimant igualment!!!jajajajajaja.

Després d’aquesta inoblidable jornada, ja vam posar rumb de tornada a l’Illa de Santa Cruz, cap a Puerto Ayora, punt d’inici i arribada. L’aventura arribava a la seva fi. Última nit al catamarà, acomiadaments emotius amb tripulació i navegants...
El vuitè dia, abans d’arribar a l’aeroport i a primeríssima hora, encara ens va donar temps de visitar una de les reserves més autèntiques de tortugues gegants. Impressionant!!!
...I cap a l’Aeroport ens vam dirigir, però no per agafar cap avió, gent!!!!jajajajaja....Vam anar per esbrinar si es podia canviar el vol i allargar la nostra estància a Galápagos uns dies més, o millor dit fins a l’últim dia de l’Around The World!!!. Ho vam poder fer i sense cap cost addicional. Millor impossible.

Per tant, des del sud de l’illa de Santa Cruz, a Puerto Ayora, us escric les últimes paraules de l’Around the World by el Nou Luichi. Aquí estarem afincats i gaudint d’aquest “poble” mariner fins el mateix dia de sortida cap a Madrid. Galápagos s’ho mereix i nosaltres també!!!.
Ja ho vaig dir tot a l’anterior escrit de reflexió i conclusions, però els vostres posteriors comentaris han seguit engrandint aquest blog i aquest viatge!!!. Fins sempre estimats!!!.

Inoblidable i una experiència única que en el futur ha de tenir continuïtat...no dic més!!!.

Ens veiem en pocs dies preciosos!!!

Us estima,
Luichi

4 comentarios:

  1. Si tornes avisa...si ha una pista de tennis ens quedem a viure...;-)

    Ja t'estic abraçant diumenge...quines ganes tete!!!...per mi es fantàstic que acabi la vostra aventura per tornar-vos a veure...ja us torno a tenir a prop.

    Fins diumenge, continua gaudint al màxim germanet.

    Una abraçada marinera

    ResponderEliminar
  2. La millor foto la tinc jo !!! jajajajajaja !!! Molt bona Luichiiiiiiiii !!! Petons fins diumengeeeeeeeeeeee !!! Vindrem amb la Gillete per afaitar-te a l'aeroport !! Que vens a Barcelona nen ja no pots semblar un lleó marí de las Galapagos !!! jjajaja !! Guapoooooo !! Muack !!!

    ResponderEliminar
  3. Ei nen!!!

    Però que guapo que surts a les fotos!!! Sobretot a la que surts de patró del catamaran!! jajajajajaj!!! Ostres com m´ha agradat llegir tot el teu escrit!!! he gaudit tant!!! perque curiosament jo anava fent reflexions de les fotos i després tú opinaves el mateix!!! Amb el anec aquest de les potes blaves!!! que bonic que era!! Ooooohhhh!! i el moment orques!!!! t´entenc perfectament, perque quan jo les vaig veure a Canadà amb la zodiac vaig tenir la mateixa sensació i vaig necesitar tota la not per poguer relaxar-me de lo espitosa que estava!! quina emoció tant gran!!!!...........casi, casi amb tanta descripció has aconseguit que estigués allà amb tú i ho pogués gaudir!!!..............ho segueixo dient........" quina enveja de viatge!!!!...........hauria d´haver marxat amb vosaltres!!!"..........no sabeis lo que habéis hecho nenes!!!! una experiencia que os acompañará de por vida i segur que us marca´rà en positiu!!!! Buuuufffff!!! quina xulada!!!

    Doncs acabeu de gaudir a tope perque demà passat esteu de tornada!!!

    Mil petons i molt bon viatge rei!!!

    Diana.

    ResponderEliminar
  4. Holta a tots!

    Em dic Sara i sóc una estudiant d'últim curs de turisme a l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, a Barcelona. Estic fent el Projecte Final de Carrera sobre les tendències a l'hora de donar la VOLTA AL MÓN.

    Com a punt de partida de l'estudi estic buscant gent que hagi fet la volta al món per passar-lis una petita enquesta (prometo que és mooolt curta). Necessito bastantes persones per obtenir uns resultats fiables i no és gens fàcil, així que us demanaria (casi suplicaria) a aquells que hagueu fet aquest gran viatge (per enveja sana dels que encara estem aquí) que colaboreu amb mi.

    Em comprometo a fer-vos arribar una copia del treball un cop estigui acabat i sobretot, a posar-vos als AGRAÏMENTS, quí es podría negar a tenir aquest honor?

    Us deixo el link directe a l'enquesta i al blog que he creat on aniré penjant les conclusions que vagi treient.

    Link enquesta: http://www.encuestafacil.com/RespWeb/Qn.aspx?EID=682509

    Blog: unavueltaalmundo.crearblog.com

    Salutacions,

    Sara

    ResponderEliminar