…Mi Bolívia lindita…Una caixa de sorpreses!!!...Evo, tens un país de pel•lícula!!!....Pachamamaaaaa!!!

...ostres gent, ja no sé que dir-vos per no repetir-me com l’all, però és que haig de ser sincer, i es que Bolívia ha sigut, pel moment, la sorpresa del viatge, tenia una “wild card” i ha acabat classificant-se per la final de l’Around the World...Un país amb unes meravelles naturals que et deixen petrificat de l’emoció, i mai millor dit també pels minerals que posseeix!!!.
L’entrada va ser a través del pas fronterís proper a Sant Pedro d’Atacama, Hito Cajón, on a partir d’allà vam estar 3 dies realitzant un dels recorreguts més impressionats que es poden dur a terme en aquell país. A bord d’un Land Cruiser, i en companyia d’un grupet fantàstic, varem endinsar-nos a la Reserva Nacional de Fauna Andina “Eduardo Avaroa”, descobrint la seva fauna i els millors recons de la seva Serralada de Lípez, fins arribar al destí final, Uyuni. Tot això a través de 600 km de 4x4, fent dues nits a ple desert, no baixant dels 4.000 metres, i suportant temperatures nocturnes del voltant dels 10 graus negatius....ufffff!!!
Però a part d’això, que de per si ja és aventura pura, vam tenir el privilegi i la sort de conèixer uns “amics” i “amigues” que ens van fer molta companyia i ens van emocionar en quantitats voluminoses. Els seus noms no son gaire comuns entre l’espècie humana, però potser per això, son més que humans, son sobrenaturals.....Son meravelles de la naturalesa i de la humanitat!!!... I ara, fent un símil amb el món futbolístic i a l’estil de l’Speaker del camp del Betis, cridareu amb mi ben fort:
...amb el número 1...”Laguna Blanca”(foto 1)...alias la Copita de Nieve!!!
...amb el número 2...”Laguna Verde”...alias la Excitada!!!
...amb el número 3...Desert “Salvador Dalí”...alias el Ingenioso!!!
...amb el número 4...Laguna Salada – Termes de Polques...alias la Salerosa y Ligerita!!!
...amb el número 5...Geysers “Sol de Mañana”...alias Chup chup!!!
...amb el número 6...Laguna Colorada(foto 2)...alias la Tímida Magnífica!!!
...amb el número 7...Arbol de Piedra...alias el Rocón!!!
...amb el número 8...Montaña de los 7 colores...alias Plastidecor!!!
...amb el número 9...Laguna Honda y Hedionda(foto 3,4)...alias Flamencos Zipi Zape!!!
...amb el número 10...Volcan Oyagüe(foto 5)...alias el Inhumano!!!
...amb el número 11...Isla Incahuasi(foto 6)...alias Pincha-pincha Paraiso!!!
...i amb el 12...el número més important, el de l’afició....el salar més gran del món!!!,12.500km2 que et deixen, uffff com et deixen!!!, el SALAR D’UYUNI(foto 7)!!!...alias el Blanquito Grandullón!!! ...Per tots ells crideu ben fort...ESA BOLI...ESA BOLI...É É!!!. Visca Bolívia!!!.
Us ben asseguro que mai oblidaré aquesta alineació Boliviana!!!...Candidats a campions de l’Around the World!!!(llàstima que no a tots els hi he pogut posar cara i ulls, el blog és limitat, a la tornada, si voleu, podreu veure les seves cares).
Després d’aquest “momentazo” de tres dies, i encara en estat de xoc, vam passar un dia a la indígena ciutat d’Uyuni. Simplement passejar pels seus carrers i observar com encara els seus habitants conserven tota l’essència dels seus avantpassats és una passada. A l’endemà en un Bus, telita telita, ens vam dirigir cap a la ciutat més elevada del món, i en arribar per tot arreu es cridava: - Esto vale un Potosí!!!jajajaja.
Dels 2 dies que varem estar a Potosí, a part dels símptomes del mal d’alçada, és una ciutat que està a 4.060 metres, em quedo amb la super-mega-que te flipas experiència d’estar 4 hores a dins d’una Mina en ple funcionament (foto 8). Va ser al Cerro Rico, a la mina Santa Ana, a més de 20 metres de profunditat!!!. A toro pasado, al·lucino moltíssim i mai ho oblidaré. Allà dins va ser un “momentazo”, però amb un cangueli considerable. Sort de les fulles de coca, fins i tot els minerals m’il·luminaven el camí!!!jajajaja. Ah!!!, i estic segur que mai més tornaré a veure al Marc amb aquella fatxa!!!jajajaja...va ser boníssim!!!.
També com a anècdota, dir-vos que una tarda vam anar al cine a veure una producció Boliviana, “Escríbeme”...A poc pel final, els crits del cine eren: - Vaya bodrio!!!jajajaja. Quin fart de riure.
Un cop passat aquest subidón, cap a la capital oficial, Sucre, vam anar a parar. I després del cansament acumulat, vam decidir passar tres dies, fent una mica de descans, posant al dia fotos, e-mails, etc, i visitant amb relax aquesta maca ciutat universitària, que posseeix uns recons i unes construccions colonials blanques, que recorden força algunes ciutats del sud d’Espanya. Interessant va ser la visita a la casa de la llibertat(foto 9), on un 6 d’agost de 1825 es va signar l’ independència d’aquest país. També a la capital vam viure un altre moment històric, ja que varem coincidir amb el XVI Jocs Bolivarianos, i per primer cop un bolivià, Oscar Soliz, va aconseguir medalla d’or a la proba de contrarellotge de ciclisme!!!. Tots cridàvem el seu poble d’origen: Villazón, Villazón, Villazóóóón!!!. Ja em coneixeu!!! Jajajaja.
El proper destí va ser la Paz, l’altre “capital”. Tan sols hi varem poder destinar un dia, però va ser intens. Ens vam recórrer gairebé tot el centre i voltants, el palau de congressos, el palau presidencial, la catedral, el mercat de les bruixes,...I la veritat és que és una ciutat que encara que sigui des d’una vista panoràmica, s’ha de veure un cop a la vida. Rodejada per muntanyes que algunes superen els 6.000 metres, tota la ciutat s’ha construït sense cap ni peus, d’adalt a baix, donant la sensació de que estan a dins d’una cassola. Caòtica però única,
L’última meravella que vam voler visitar de Bolívia va ser la ciutat “Titicaquera” de Copacabana. Arribar des de la Paz va ser tota una odissea, ja que el trajecte habitual estava tallat per unes reivindicacions a Tiquina, i vam haver d’anar per Desaguadero, creuar a Perú, per tornar a entrar a Bolívia per Yunguyo. Un show de fronteres, controls policials, canvis de micro-busos, per arribar com us he avançat, a la preciosa Copacabana!!!. Ciutat que destaca principalment per ser una petitíssima urbe banyada pel gegant i magnífic llac sagrat, Titi Caca. Des d’allà vam anar a visitar, durant tot un dia, l’anomenada Illa del Sol(foto 10). El tot poderós llac Titi Caca la té empresonada de tal forma que es crea un paisatge digne de veure. Menjar-se una truita a la graella, com vam fer nosaltres, tot un privilegi i a un preu simbòlic.
I això és tot, que per mi ha estat molt!!!. Bolívia ha estat especial!!!...
...I aquesta mateixa matinada, 21 de Novembre hem arribat a Cuzco, Perú. Han estat 10 horetes d’autobús nocturn, des de la citada Copacabana. Espero que l’última tirada llarga del viatge.
El Nou Luichi demà passat comença la darrera aventura. Durant 4 dies farem la travessa del camí Inca, fins arribar a una de les últimes meravelles que ens queden per veure, el Machu Picchu. Com sempre, ja us explicaré amics!!!.

Us estima,
Luichi