…Per la India ens belluguem…i al Nepal arribarem...

Doncs si gent, ja estem a terres hinduistes!!!. Com ho vaig saber jo?...Amb la primera imatge després de l’aeroport: un megaelefant per l’autopista, veure-ho per creure-ho!!! Aquest destí era la meva gran incògnita, i perquè no dir-ho la meva gran por. Doncs a part de la visita a mister WC, la cosa ha anat força bé. La gran urbe Delhi, sense sorpreses, molta ciutat per tan poc atractiu. La rematarem abans de marxar al sud est asiàtic.
Maldawa bé, però llàstima que els anglesos la van deixar i ningú mai més se’n va ocupar (avui estic rimitas).Amb peles aquesta petita ciutat seria patrimoni històric de la humanitat sens cap dubte. D’aquí em quedo amb la sessió de running que vaig fer amb el Marc, i ja en van 3. Els Indis flipaven mandunguilles, si els treus del cricket o del hoquei herba, no s’enteren. Agrair-los, això sí, el suport que em van mostrar, ja que les distancies es van anar fent considerables, i per allà on passava reien i em donaven ànims, que majetes!!!. Ah!!!, i molt bó també, el Marc participant en un espectacle de puchineli després del sopar!!!...
A Jaipur ja em pogut captar més aquella mirada perduda que tenen aquests habitants, que difícil seria fer-los un procés de selecció!!!. No saps per on agafar-los. També hem comés la girilandiada de pujar al temple d’Amber en elefant, com hem rigut... i hem pogut viure el primer diluvi de pocs minuts, però que deixa la ciutat inundada, la plaça cerdà és una minuciositat al costat d’això...
Veure el Taj Mahal impressiona, i el Red fort ofega de calor, però s’ha de reconèixer que la visita s’ho val. Tot i així, Agra, quedarà en la meva memòria per la primera emprenyamenta forta, la càmera dels pebrots fa les fotos amb una taca. He netejat l’objectiu i res, és un defecte intern. És una gran putadeixon, però no puc fer-hi res, aquí no hi ha serveis tècnics i no estic per comprar-me una altra càmera, sony ciber-caca..!!!...Sorry pel vocabulari, però encara he estat massa fi. Amb el poc que m’agrada fer fotos, en fi, ens haurem d’acostumar a la taca.
Intentant ser alegres...que bona l’ experiència única, conseqüència dels primers ajustaments econòmics, d’anar amb el Marc a un Mcdonald's!!! jajajaja...lo que hace ser mochilero, i necessitar sopar per 1€ i mig, i no va ser només un cop!!!jajajaja
Xocant, delirant, i inoblidable, l’experiència d’anar amb el tren nocturn Agra-Varanasi. Van ser més de 10 hores, però ha valgut molt la pena, ja que el mateix dia de fa uns quants anyets va néixer el Marc, i també ara el “nou luichi”, inimaginable fa uns mesos dormint en un lloc així...jajajajaja.
Varanasi (Benares), un altre món...els seus característics carrerons estrets plens de vida de carrer, plens d’olors, plens de recons amb molt de significat, plens d’injustícies...El Ganjes, un altre planeta. Quin passeig més místic i relaxant...quins rituals. No em vaig banyar però si refrescar-me la cara des de el bot. El gran problema aquí és que s’ha creat un turisme de pobresa llastimós...si els volem ajudar que sigui d’una altra manera!!!...I si us plau, ara que ho he vist amb els meus propis ulls, que la gent no inventi més, la de troles que et diuen abans d’anar, i després de la missa la meitat, això tampoc fa bé per aquesta gent, i crea una morbositat lamentable.
...i...amics... demà partim cap a katmandú, Nepal. Hi passarem 3 setmanetes...Serà que també el luichi és lo puto crack del trekking???...ho sabreu en pròximes publicacions....
Fins aviat gent, us estimo,
Luichi